+ infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals.
En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents:
tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
verbs es troben davantd'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
clarament no pot ser la màquina, sinó exclusivament l'usuari, l'infinitiu és la forma verbal adequada. Per exemple:
Personalitzar
Reiniciar
Configurar la pàgina
Veure les descàrregues
Finalment, quan una acció pot ser interpretada com a ordre o com a opció per manca de context, l'imperatiu és la forma [...]
Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:
Està d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.
Ara bé, quan aquests verbs es troben davantd'un infinitiu, en [...]
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:
Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat.
Ara bé, quan aquest verb es troba davantd'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]
Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a [...]