Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la ii la u, si en porten, sempre duen l [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.
S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).
S'escriu [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de món i mon.
S'escriu món amb el significat de 'conjunt de totes les coses creades; la Terra': córrer món, la [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de pèl, pèls i pel, pels.
S'escriu pèl, pèls amb el significat de 'vellositat': no tenir ni un pèl, posar els [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de ús i us.
S'escriu ús en el cas següent:
amb el significat d''acció de fer servir una cosa': Fa un bon ús [...]
Hi ha un curt de nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.
S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós [...]