51.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aquell problema. 15 en mis (o tus, etc) propias (o mismísimas) narices a la cara. 16 hablar con (o por) la nariz fig i fam parlar amb el nas (o de nas). 17 estar hasta las narices tenir-ne el pap ple. Estoy hasta las narices de su malhumor, en tinc el pap ple, del seu mal humor. 18 estar hasta las [...]
|
52.
quedar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un accidente, quedar coix en un accident. 28 restar intr, quedar intr. Quedarse soltero, quedar solter. 29 jocs [en el billar] quedar intr, fer una quedada. 30 no quedarse con nada dentro fig i fam buidar el pap, no quedar-ne ni una al païdor. 31 quedarse ahí fig i fam [morir] quedar-s'hi. 32 [...]
|
53.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l [...]
1 v. tr. calar (fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar (intr.), menjar amb avidesa. tragar o dragar. El veiessis com draga! endrapar (fam.) manducar (fam.) ensacar (usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam (en llenguatge infantil) omplir el pap (el buc, o el ventrell) llaminejar (intr.), menjar llaminadures. llepolejar, íd. piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany). sobremenjar, menjar en excés. fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora. carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament. menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejar o fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. fer bona taula, menjar esplèndidament. taulejar, estar sovint a taula per menjar. fer honor a un menjar, menjar-ne molt. banquetejar, anar sovint a banquets. aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc. menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment. panarrejar, menjar habitualment molt pa. menjar a dos queixos, menjar voraçment. menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc. menjar com un conill, molt i de pressa. menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. → gastar, corroir. 4 Donar menjar: → alimentar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
54.
gusto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vostre gust, al seu gust. 12 con gusto amb gust. 13 con mucho gusto amb molt de gust. 14 dar gusto donar (o fer) bo, ésser plaent, fer goig. 15 dar gusto a alguien donar gust (o greix), fer content. 16 darse el gusto de tenir el gust de. 17 despacharse a su gusto [diciendo algo] buidar el pap. 18 [...]
|
55.
cuerpo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer de (o del) cuerpo pop fer (o anar) de cos. 46 no quedarse con nada en el cuerpo fam buidar el pap (o el sac). 47 no tener nada en el cuerpo anar prim de ventre, tenir la panxa buida. 48 pedirle una cosa el cuerpo fam venir de gust (o de grat), tenir ganes de, tenir en cor de. 49 sacar del cuerpo [...]
|
56.
vida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la muerte entre la vida i la mort. 25 en vida en vida. 26 escapar (o salir) con vida sortir-ne viu, salvar la pell. 27 ganarse la vida guanyar-se la vida. 28 hacerle a uno la vida imposible no deixar viure algú, fer la vida impossible a algú. 29 hacer por la vida fig [comer] omplir el pap (o el buc [...]
|
57.
callar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(una cosa) o guardar reserva(sobre una cosa) amagar. Tu m'ho vas contar, però aquest fet me'l vas amagar. dissimular. Dissimular un detall. quedar-se (alguna cosa) al pap estar-se de dir reconcentrar-se, callar un sentiment o afecte, tancant-se en si mateix. Cp. fer una restricció [...]
|
58.
boca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] inflar els morros a algú, fer una cara nova a algú. 65 darle a uno en la boca [dejar patidifuso] deixar bocabadat -ada. 66 de boca només de boca (o de boca), només de paraula (o de paraula). 67 de boca en boca de boca en boca. 68 decir lo que le viene (o se le viene) a la boca buidar el pap, dir-les [...]
|