91.
mitad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per la meitat (o pel mig). 9 partir por la mitad [molestar] partir de mig a mig. 10 por mitades a parts iguals. [...]
f 1 meitat. La mitad de ocho es cuatro, la meitat de vuit és quatre. 2 [centro] meitat. Ya estamos en la mitad del camino, ja som a la meitat del camí. 3 fam i p fr [cónyuge] meitat, costella. 4 cara mitad p fr [cónyuge] meitat. Tu cara mitad, la teva meitat. 5 en mitad de a mig, a la meitat de. En mitad de la función, a mitja funció. 6 en mitad del arroyo a l'estacada. Lo dejaron en mitad del arroyo, el van deixar a l'estacada. 7 mitad y mitad meitat i meitat. ¿Quieres mucha leche en el café? Mitad y mitad, vols gaire llet en el cafè? Meitat i meitat. 8 partir por la mitad [cortar] tallar per la meitat (o pel mig). 9 partir por la mitad [molestar] partir de mig a mig. 10 por mitades a parts iguals. |
92.
mortificar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 debilitar. 2 Fig. Castigar el cos amb austeritats. S'usa esp. com a v. pron. castigar-se macerar el cos Cp. dejunar, fer abstinència, assotar-se, abstenir-se de plaers lícits, endurar, suportar 3 molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
93.
pudir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[2a i 3a pers pr ind: puts, put; 2a pers imper: put] v intr 1 [fer pudor] oler mal, apestar, heder. Aquesta carn put, esta carne huele mal. 2 fig [tenir l'aspecte] oler. Això put a tripijoc, esto huele a chanchullo. 3 fig [causar enuig una cosa a algú] apestar, fastidiar tr, molestar tr, asquear [...]
|
94.
vivir 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
abrigo vivirá poco, aquest abric durarà poc. 6 fig [permanecer] viure. Los instintos salvajes viven siempre en el hombre, els instints salvatges viuen sempre en l'home. 7 con qué vivir per a viure. 8 no dejar vivir fig i fam [molestar] no deixar viure. 9 ¡quién vive! mil alto!, qui hi ha?, qui sou?, qui [...]
|
95.
rebentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
96.
turmentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 torturar. martiritzar fer sofrir sofrir. botxinejar tenallar, també en sentit fig., dit de certs dolors físics o morals (gelosia, dubte, enveja, etc.). crucificar, també fig. punyir(esp. en sentit fig.). El punyia el desig, la curiositat. 2 molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
97.
matar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ahogar, sofocar. Matar la set, la gana, apagar la sed, el hambre. El brogit matava les veus, el ruido ahogaba las voces. 5 fig [molestar, enutjar] matar, fastidiar. 6 jocs [una carta] matar. 7 jocs [als escacs, dames, etc] matar, comer. 8 matar de fam (o de gana, o de set, etc) matar de hambre (o de sed [...]
|
98.
cansar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fatigar. 2 Fig. importunar molestar (->) enervar turmentar(hiperb.) ennuegar(fig.). És un home carregós: m'ennuega. fer escudella(una cosa a algú) encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara. avorrir(->) atipar enfastidir [...]
|
99.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas. 9 [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas. 10 [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo. 11 elect cargar. 12 fig [molestar] cargar, fastidiar [...]
|
100.
cargar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, el tanc pot contenir dos mil litres. 11 fig carregar. Estar cargado de dinero, estar carregat de diners. 12 fig i fam [fatigar, molestar] carregar, cansar, molestar. 13 fig i fam carregar. Me han cargado el trabajo más pesado, m'han carregat la feina més feixuga. 14 [atribuir] carregar. Me cargaron [...]
|