El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple:
Imperfet de subjuntiu
corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin
Passat simple
correguí, corregueres, corregué, correguérem [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple del verb escriure (i els seus derivats) són les següents:
Imperfet de subjuntiu
escrivís o escrigués
escrivissis o escriguessis
escrivís o escrigués
escrivíssim o escriguéssim
escrivíssiu o escriguéssiu
escrivissin o escriguessin [...]
les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d'indicatiu
aparec
conec
Present de subjuntiu
aparegui, apareguis, aparegui, apareguem, aparegueu, apareguin
conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin
Imperfet de subjuntiu
aparegués [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
ric, rigués, rigui... (de riure)
caic, caigués, caigui... (de caure)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
Austràlia: australià -ana
Fiji: de Fiji
Guam (EUA): de Guam
Illa Christmas (Austràlia): de l'Illa Christmas
Illes Cocos (Keeling) (Austràlia): de les Illes Cocos
Illes Cook (Nova Zelanda): de les Illes Cook
Illes Marianes del Nord (EUA): de les Illes Marianes del Nord
Illes Marshall: de les Illes [...]
Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.
Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.
[...]
