FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest. L'empremta del seu peu sobre l'asfalt estovat per la calor. L'empremta d'un segell sobre cera. Totes les obres de la naturalesa porten l'empremta de la potència divina. La seva cara portava l'empremta del dolor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Còlic miserere. Animal urocordat de la classe dels ascidiacis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc i de mantell transparent i tou (Ciona intestinalis). budell de gat Corda prima, feta de fil de budell, emprada en l'ormeig de pescar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal invertebrat no artròpode, que té el cos tou, cilíndric, llarg i prim, generalment contràctil i dividit en segments. Cuc d'arena. Cuc de sang. Cuc verd. Arrossegar-se com un cuc. cuc de terra Oligoquet que viu al sòl i s'alimenta de les partícules [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que serveix per a cobrir el cap, consistent ordinàriament en un casquet i una vora o ala tot al voltant. Barret tou, barret fort. Barret de palla, de castor. Posar-se, ficar-se, el barret. Treure's, llevar-se, el barret. Enfonsar-se el barret fins a les orelles. Botiga de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància groguenca, combustible i fàcilment fusible, que segreguen les abelles i amb la qual fan la bresca dels ruscos. Cera groga, verge. Cera blanca. Figures de cera. Un motlle de cera. Tou com la cera. ésser com una cera Ésser dòcil, de bon manejar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fàcilment a la pressió. Hem de menjar pa dur: no n'hi ha de tou. La part dura del paladar. Palpant, trobàvem una cosa dura, com un os. anar dur Fer els excrements durs. Que oposa resistència a funcionar. El canvi de marxes va molt dur. Difícil d'impressionar, d'influir. Tenir l'orella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa. Part interna de la panna de suro oposada a l'esquena. Part més ampla i convexa d'una ampolla, d'una gerra, d'un alt forn, etc., d'un múscul. ventre de la cama Tou de la cama. Antinode. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. haver-hi un bon coixí d'una cosa Haver-n'hi un bon tou. Peça sobre la qual descansa un òrgan d'una màquina, interposada entre aquest i el seu suport. coixí amortidor Bassa que es construeix aigua avall del peu d'un dic i que, plena d'aigua, actua com a amortidor, dissipant l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matalassos, coixins, abrigalls, etc. Fer, desfer, el llit. Un llit tou, dur. Cosa sobre la qual hom s'ajeu. Un llit fet de fulles, de pinassa. llit de morts [o llit de cossos] Baiard per a portar-hi els morts. llit elàstic Lona fermada amb molles a una estructura rígida sobre la qual se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grans i glumes blancs (Triticum aestivum var. albidum). blat blancal Blat de gra tou, esblanqueït o rogenc, d'espigues amb arestes o sense, que es cultiva arreu del món (Triticum aestivum o T. vulgare). blat bojal Blat d'espiga gruixuda, pèndula i gra dur (Triticum turgidum). [...]
