FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part endurida d'un cos tou. Enduriment de la pell en una part del cos. Tinc una durícia al taló del peu dret. Se m'han fet durícies al palmell de la mà. Tenir una durícia al cervell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt tou i rugós de tan madur, s'aplica a una fruita. Figues secallones. Magre i pansit, a causa de l'edat. Un vell secalló. Oliva primerenca que, caiguda de l'arbre, s'asseca i s'arruga tota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'escaldar. Malaltia dels pins, de les alzines sureres i d'altres arbres a causa del sol excessiu. escaldat de la surera Assecament de la surera. escaldat tou Alteració de la fruita pel fet de conservar-la a temperatures massa baixes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Invertebrat cnidari que viu fix sobre la sorra o les roques, solitari o colonial, de cos generalment en forma de sac i amb una corona de tentacles a l'orifici anobucal. Tumor tou pediculat d'una mucosa o de la pell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior de la cavitat bucal. paladar dur Volta del paladar. paladar tou Vel del paladar. Sentit del gust. Tenir bon paladar. Sabor. És una menja d'un paladar exquisit. Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada, que clou la gola. En constr [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la cara que s'estén a cada costat des de sota l'ull a la barbeta. La galta dreta. La galta esquerra. Tenir les galtes plenes, eixutes. galta del cul Natja 1. tenir galtes Tenir barra, un gran desvergonyiment. galtes de pa de ral [o galtes de pa tou, o galtes de pa torrat, o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'animals invertebrats que tenen un cos tou insegmentat, protegit en molts d'ells per una closca calcària, al qual pertanyen els caragols, els pops, els musclos, les ostres, etc. Individu d'aquest grup. Afecció de la pell caracteritzada principalment per la formació de petits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De caràcter feble, sense voluntat. Un home moll. moll d'ulls Que fàcilment plora o llagrimeja. moll de boca Que tot ho xerra. Impregnat d'aigua. Havia plogut molt i la terra encara era molla. Tenir la roba, els peus, molls. La porció més carnosa d'una part del cos, el tou. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, fil·losilicat trioctaèdric, de fórmula Mg3Si4O10(OH)2, que cristal·litza en els sistemes monoclínic i triclínic i presenta estrat doble compost per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, és de tacte suau, el més tou de tots els [...]
