21.
atordir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ estordir) Pertorbar els sentits per efecte d'un cop, d'un soroll extraordinari. atarantar fer cloquejar el cap (a algú) atabalar(->) desesmaro fer perdre l'esma esbaltir(≠ abaltir) atracallar atribolar 2 Fig. Fer perdre la serenitat o la presència d'esperit. atorrollar fer perdre [...]
|
22.
marejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sollevar, remoure el ventrell. tragitar, causar tragit ( mareig). girar el ventre regirar l'estómac (o el ventrell) fer (o donar) ois (o nàusees) 2 Fig.: atabalar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
marear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [conducir un barco] marejar, governar. 2 marejar. Ir en coche le marea, anar amb cotxe el mareja. 3 fig i fam marejar, atabalar. Le marearon a preguntas, el van marejar a preguntes. 4 p fr [vender] vendre al detall. v pron 5 [tener náuseas] marejar-se. 6 [en un barco] marejar-se. 7 [...]
|
24.
apurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acabar, consumir. Apura el cigarrillo, acaba el cigarret. 11 escurar. Apurar una copa, escurar una copa. 12 [embarazar] atabalar, marejar. Me apura con sus desvelos, m'atabala amb les seves atencions. 13 fer angúnia, neguitejar, amoïnar. Me apura tener que decirle que me lo pague, em fa angúnia haver de [...]
v tr 1 p fr [depurar] apurar, depurar. 2 fig [espiritualmente] purificar. 3 [agotar] esgotar, exhaurir, escurar. 4 [emplear hasta el final] aprofitar. Todavía puedes apurar más este lápiz, encara el pots aprofitar més, aquest llapis. 5 [la barba] repelar, afaitar a repel. 6 fig [un tema] esgotar, arribar al fons de. 7 fig [apretar] obligar, constrènyer. Ya vendrá cuando le apure el hambre, ja vindrà quan l'hi obligui la gana. 8 fig [la paciencia] esgotar, acabar. 9 [apremiar] donar pressa, fer córrer. Dejad que lo haga buenamente sin apurarle, deixeu que ho faci bonament, sense fer-lo córrer. 10 acabar, consumir. Apura el cigarrillo, acaba el cigarret. 11 escurar. Apurar una copa, escurar una copa. 12 [embarazar] atabalar, marejar. Me apura con sus desvelos, m'atabala amb les seves atencions. 13 fer angúnia, neguitejar, amoïnar. Me apura tener que decirle que me lo pague, em fa angúnia haver de dir-li que m'ho pagui. 14 amoïnar, atipar. Si tanto me apuras diré inconveniencias, si m'amoïnes gaire diré inconveniències. 15 apurándolo mucho... tirant llarg, pel cap alt.... v intr 16 [apretar] refermar, recruar, intensificar-se pron. Todavía no apura el calor, encara no referma la calor. 17 [apremiar] urgir, córrer pressa, ésser urgent. Todavía no apura ponerse ropa de verano, encara no urgeix de posar-se roba d'estiu. v pron 18 afligir-se, anguniejar-se. 19 amoïnar-se. No se apure por esto, no us amoïneu per això. 20 [la barba] repelar-se, afaitar-se a repel, arranar bé, repassar bé la barba. 21 amer [apresurarse] apressar-se, acuitar-se. |
25.
loco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[marear, aturdir] atabalar, marejar, posar el cap com un tabal (o com un timbal). 18 volver loco a alguien [una cosa] agradar amb bogeria. Las fresas me vuelven loco, les maduixes m'agraden amb bogeria. 19 volver loco a alguien [enamorar] fer perdre el seny (o la xaveta). Este chico me vuelve loca, aquest [...]
|