51.
calaix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
calaix de sastre fig [persona de coneixements confusos] cajón de sastre. 7 portar algú al calaix fig [matar-lo] llevar a la tumba, acabar con, matar. Aquell disgust va portar el seu oncle al calaix, aquel disgusto acabó con su tío. 8 tenir una cama al calaix fig [ésser molt vell] caerse de viejo. El seu [...]
|
52.
molèstia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, molèsties de la vida. Cp. disgust, flagell (fig.). Ant. Comoditat. Plaer. Delícia. Gust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
53.
gust
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cadascú al seu gust cada uno a su gusto. 14 darrere un gust ve un disgust no hay gusto sin disgusto. 15 de gust a gusto. He pagat molt de gust, he pagado muy a gusto. 16 de (o contra) gustos no hi ha res escrit sobre gustos no hay nada escrito. 17 de gust agre agrio al gusto (o de gusto). 18 donar gust a [...]
|
54.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diablos). 12 fer morros fig i fam [fer cara de disgust] poner morro (o torcer el morro). Quan li ho vaig dir, va fer morros, cuando se lo dije, torció el morro. 13 fer morros fig i fam [enutjar-se] estar de morros. Fa morros des de fa dos dies, está de morros desde hace dos días. 14 inflar els morros fam [...]
|
55.
nas
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: nassos] 1 anat nariz f. 2 anat [olfacte] nariz f. 3 [part sortint d'algunes coses] nariz f. 4 constr [peça metàl·lica] nariz f. 5 tecnol [del corró porcupina] nariz f. 6 arrufar el nas fig [desaprovació, disgust] fruncir el ceño, torcer el gesto (o el morro). 7 caure de nas a terra (o de [...]
|
56.
canto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
canto [junto al borde] a la vora. Un pañuelo con un festón al canto, un mocador amb un fistó a la vora. 12 al canto fam a l'acte, al punt, a l'instant. Si se enteran, disgusto al canto, si ho saben, disgust a l'acte. 13 al canto del gallo [al alba] al cant del gall, al gall cantant. 14 canto del cisne [...]
|
57.
nube
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, gotellada, grop. 15 nube de verano fig [disgusto] disgust passatger. 16 poner en (o por) las nubes fig posar pels núvols. 17 subir (o levantar) hasta las nubes fig posar pels núvols. 18 vivir en las nubes fig estar als núvols, no tocar de peus a terra, somiar truites, viure d'il·lusions. [...]
|
58.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós(en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell(íd.). Ha fet un bell xàfec. bo(íd.). Li va donar un bon disgust. [...]
1 (en dimensions o capacitat) immens (→) gegantí. Una onada gegantina. gegantesc gegant. Un arbre gegant. monumental. Una obra monumental. mastodòntic. Un camió mastodòntic. descomunal, extraordinàriament gran. imponent. Hi havia una gernació imponent. imposant. Era d'una estatura imposant. fenomenal. Era una persona d'una memòria fenomenal. piramidal (com les grans piràmides d'Egipte) colossal titànic. Va haver de fer un esforç titànic. formidable, extraordinàriament gran. tremend. Tenia una tremenda responsabilitat. ingent, molt gran (quantitat, nombre, etc.) infinit (hiperb.) fabulós enorme. Tenia una capacitat de treball enorme. ampli. Una àmplia sala. extens. Una extensa cultura. dilatat. Unes possessions dilatades. espaiós. Un pati espaiós. vast. Les seves vastes coneixences. lat, extens, dilatat. desmesurat. Una ambició desmesurada. desorbitat. Un preu desorbitat. extrem. Una misèria cultural extrema. grandiós. Un edifici, un espectacle, grandiós. grandàs o grandolàs, augmentatius de gran, dit d'una persona jove, que ja és massa gran per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne. Alexandre Magne, Alexandre el Gran. La magna obra de la depuració del català. considerable apreciable important. Una contribució important. major. La festa major, la festa gran. El carrer major. El seny major, la campana gran. doble (en certes frases). Una cervesa doble. sobrer, que ultrapassa la mesura normal en grandor. sobirà (menyspreu, follia, plaer, etc.) majúscul (escàndol, ensurt, sorpresa, etc.) intens (fred, odi, joia, etc.) soberg. El gos era alt i soberg. indescriptible imponderable voluminós gros (fig.). Un gros contratemps. Un gros benefici. cras, en la frase una ignorància crassa. supí, íd. Ignorància supina. monstre. Un míting monstre. monstruós. Un crim monstruós. atroç. Un crim atroç. Fig.: Fa un fred atroç. astronòmic (quantitat, nombre) com el puny (sempre hiperb.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós (en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell (íd.). Ha fet un bell xàfec. bo (íd.). Li va donar un bon disgust. galant (íd.). Un galant lladre. Un galant plat de vianda. valent (íd.). És un valent mentider. Va tenir un valent disgust. brau (íd.). És un brau mentider. terrible (hiperb.). Una gana, una son, un cansament, terrible. de mort, s'usa amb mots com espant, ensurt, disgust, etc. granat, dit d'un noi o noia que ja ha fet la creixença. Cp. la frase li van donar un tacó que valia un credo. 2 → il·lustre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
59.
evitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estalviar. Li vaig estalviar un disgust. defugir. Va defugir de fer-ho. evadir. Evadir les dificultats. esquivar. Esquivar un cop, un encontre, un perill, etc. salvar. Salvar les dificultats, els obstacles. eludir. Ell sempre eludia una resposta clara. parar. Va parar el cop amb el braç [...]
|
60.
padre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. adj fam 25 [muy grande] com una casa. Dijo la mentira padre, va dir una mentida com una casa. 26 de mort. Un susto, un disgusto padre, un ensurt, un disgust de mort. 27 [muy bueno] regalat -ada, bo -ona. La vida padre, una bona vida (o una vida regalada). 28 de ca l'ample, de cal Déu. Hubo el follón [...]
|