Un abisme, un corrent, etc., fer desaparèixer sobtosament en el seu si. El mar s'engolí centenars de naus.  [...]

Engolir.  [...]

Impossibilitat d'engolir. [...]

Acció d'engolir o d'engolir-se. [...]

Badant la boca com per engolir. Famolenc, voraç. [...]

La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engolir (quelcom). Desaparegué com si la terra l'hagués dragat. Engolir (la vianda). El veiessis, com draga! no poder dragar algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. [...]

Forat de desguàs practicat a cada costat d'una nau, d'una calçada, etc. Els embornals de les andanes no podien engolir l'aigua que queia. Fase o procés responsable de la desaparició d'un pol·luent de l'ambient. Un procés d'oxidació és l'embornal del [...]

'algú] Enriquir-se empobrint-lo, llevar-li tot el que té, treure'n el màxim profit desposseint-lo de coses necessàries. Atreure i engolir. Un remolí d'aigua, xuclar un nedador.  [...]

engolir res. assentar-se bé alguna cosa Fer profit al cos. Una rialla s'assenta bé. Cap menjar no se li assenta bé. assentar-se bé alguna cosa Aquell arrambatge no se li havia assentat gens bé. assentar-se malament alguna cosa No fer profit al cos. Qualsevol medicament se li [...]

beu l'aigua. Un paper que beu la tinta. [amb complement directe determinat] Un paper que es beu la tinta. Engolir 2.  [...]