61.
pirètic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la febre. De la natura de la febre. [...]
|
62.
telecomunicació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transmissió, emissió o recepció d'informacions de qualsevol natura per sistemes electromagnètics. [...]
|
63.
tissular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als teixits orgànics. De la natura del teixit orgànic. [...]
|
64.
xantofil·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pigment carotenoide oxigenat que ocorre en la natura conjuntament amb els carotens. [...]
|
65.
mielínic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la mielina o que és de la seva natura. [...]
|
66.
oleaginós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de la natura de l'oli. Que conté o produeix oli. [...]
oleaginós -osa
|
67.
glucosa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aldohexosa molt abundant a la natura, de fórmula empírica C6H12O6, que es troba a la sang, als fruits i en altres parts de molts vegetals i també combinada en glucòsids, oligosacàrids i polisacàrids. [...]
|
68.
antròpic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'home o a la seva acció. Degradació antròpica de la natura. [...]
|
69.
polièter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost de natura polimèrica que conté grups èter (C-O-C) repetits al llarg de la cadena principal. [...]
|
70.
sobrenatural
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la teologia cristiana, que pertany a l'ordre de la gràcia, no de la natura. [...]
|