51.
perborat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anió del peroxoàcid derivat de l'àcid bòric, oxidant suau emprat com a germicida. [...]
|
52.
pelussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Borrissol que cau de la roba. Pèl suau i curt d'algunes fruites i plantes. [...]
|
53.
vellutat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suau al tacte com el vellut. Tela coberta de vellut o que té finor de vellut. [...]
|
54.
esfumí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de pell suau o de paper estopós, caragolat i terminat ordinàriament en punta, que serveix per a esfumar. [...]
|
55.
pastós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que forma com una pasta, semblant a la pasta per la seva consistència tova, agafatosa, suau. Una substància pastosa. [...]
|
56.
cuesta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relleu tabular lleugerament inclinat i dissimètric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un revés suau. [...]
|
57.
aluda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pell de xai o de cabrit adobada, suau i prima, usada principalment per a fer guants, bosses i cobertes de llibres. [...]
|
58.
pediment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superfície d'erosió de pendent suau i lleugerament còncava que es forma al peu de relleus muntanyosos en les zones àrides. [...]
|
59.
benigne -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Era benigne amb tothom. Serà benigne envers els acusats. Cal donar una interpretació benigna a les seves paraules. D'acció suau, saludable. Un clima benigne. Fa un temps benigne. En med., que no és [...]
camussa
|
60.
desacalorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alleujar o treure l'acalorament que pateix (algú). Es girà un vent suau que desacalorà els banyistes. Abans de beure cal desacalorar-se. [...]
|