Resultats de la cerca frase exacta: 105
|
101.
obligació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en virtut de les obligacions del càrrec. comesa, allò que hom té al seu càrrec. funció. Complir les funcions del càrrec. incumbència, obligació que el càrrec imposa. imperatiu. L'imperatiu moral. compromís, obligació contreta per una promesa. missió. La seva missió és [...]
obligança deure (→) càrrega, obligació onerosa. càrrec, obligació feixuga, esp. de subvenir a una despesa. Això va a càrrec d'ell. deute (fig.). Cal que ho faci: és un deute que tinc envers ell. ofici. Ella complí el seu ofici de mare. Fer alguna cosa d'ofici, fer-la en virtut de les obligacions del càrrec. comesa, allò que hom té al seu càrrec. funció. Complir les funcions del càrrec. incumbència, obligació que el càrrec imposa. imperatiu. L'imperatiu moral. compromís, obligació contreta per una promesa. missió. La seva missió és vigilar. Cp. responsabilitat © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
102.
Equivalències castellà - català. disposición f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
disposición f - disposició f Allò que està especificat en un document legal i que té
caràcter imperatiu.
NOTA: En normes, lleis, reglaments, etc., fa referència als elements que s'afegeixen
al final, fora de l'articulat.
CA: Les disposicions de la llei. Disposició transitòria, addicional, final [...]
|
|
103.
hi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron [i la forma -hi darrere d'infinitiu, imperatiu i gerundi] 1 [representa una determinació circumstancial de lloc no introduïda per la preposició de] [se traduce con la preposición y el pronombre correspondientes o puede no traducirse]. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava, cuando yo [...]
|
|
104.
donar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dar(estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als [...]
|
|
105.
Equivalències castellà - català. fallo m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
fallo m - decisió / part dispositiva f Acció de decidir; part dispositiva d'una sentència
en què es resolen els punts litigiosos, o s'indica si es condemna o s'absol el demandat,
o es consignen els elements de caràcter imperatiu.
NOTA: En castellà, fallo s'usa de vegades com a sinònim de sentencia [...]
|
obligança
deure (→)
càrrega, obligació onerosa.
càrrec, obligació feixuga, esp. de subvenir a una despesa. Això va a càrrec d'ell.
deute (fig.). Cal que ho faci: és un deute que tinc envers ell.
ofici. Ella complí el seu ofici de mare. Fer alguna cosa d'ofici, fer-la en virtut de les obligacions del càrrec.
comesa, allò que hom té al seu càrrec.
funció. Complir les funcions del càrrec.
incumbència, obligació que el càrrec imposa.
imperatiu. L'imperatiu moral.
compromís, obligació contreta per una promesa.
missió. La seva missió és vigilar.
Cp. responsabilitat
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana