FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat. ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació de servei, d'amistat i de protecció pactada entre dos homes lliures, un vassall i un senyor, per la qual el vassall es comprometia a servir el senyor, especialment en la guerra, a canvi de protecció, sosteniment domèstic o concessió de béns en usdefruit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, domini, del senyor sobre un territori i sobre els seus habitants. Usar de cruel senyoria. Sota la senyoria dels comtes. Tractament honorífic donat al senyor, a certes persones d'alt rang. Vostra Senyoria. Vostra Senyoria Il·lustríssima. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'ésser senyor d'una cosa, de posseir-la. Cessar d'ésser senyor d'una cosa, de posseir-la. Mentre visqui no vull desensenyorir-me de res. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat i domini senyorial. Dret que es pagava al senyor. Terra que el senyor es reservava per a la seva explotació directa quan adjudicava un feu. [...]
