FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'edat mitjana, indemnització pecuniària a favor del senyor a la qual era obligat el pagès de remença en cas d'incendi casual de la propietat que usufructuava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mas principal entre els diversos masos, bordes o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor. Conjunt que formava el mas amb les pertinences agregades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte. Senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat. Muller d'un comte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remissió d'una culpa. Llicència de fer quelcom concedida a un inferior. Amb la vènia del senyor president, em retiraré. Demanar, concedir, esperar, la vènia de fer alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acceptació particular que una persona, especialment poderosa, té envers una altra. Es va guanyar el valiment dels seus superiors. Ajut que es presta al rei o al senyor jurisdiccional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret que rebia el senyor territorial de l'emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar-se fins a terra davant algú en senyal de respecte, de devoció. Era costum que els súbdits es prosternessin davant del senyor. Es va prosternar davant l'altar i resava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne d'honor. Un home honorable. Una família honorable. Que fa honor. Conducta honorable. Tractament donat als membres dels governs i dels parlaments de diversos països. El Molt Honorable Senyor President de la Generalitat. [...]
senyor, senyora: Sr., Sra.
doctor, doctora: Dr., Dra.
sant, santa: St., Sta.
Les formes de tractament o de designació genèrica de persones (senyor, doctora, sant, etc.) que van davant els noms propis es poden escriure senceres o abreujades segons el context. És a dir, podem escriure tant [...]
