Àrea temàtica
Quítxua

Àrea temàtica
Amèrica > Argentina

Àrea temàtica
Amèrica > Bolívia

Àrea temàtica
Amèrica > Brasil

Àrea temàtica
Amèrica > Colòmbia

Àrea temàtica
Amèrica > Equador

Àrea temàtica
Amèrica > Perú

Àrea temàtica
Amèrica > Veneçuela

Àrea temàtica
Amèrica > Xile

ca - quítxua
ca - runa simi  sin. compl.
cod - kicwa
cod - kecwa  sin. compl.
ar - كيتشوية
cy - Cetshwa
cy - Runa simi  sin. compl.
de - Kichwa
de - Ketchua  sin. compl.
de - Ketschua  sin. compl.
de - Runa Simi  sin. compl.
en - Quechua
en - Quichua  sin. compl.
en - Runa Simi  sin. compl.
es - quechua
es - quichua  sin. compl.
es - runa simi  sin. compl.
eu - kitxua
eu - quechuera  sin. compl.
eu - quichuera  sin. compl.
eu - runa simi  sin. compl.
fr - quechua
fr - quichua  sin. compl.
fr - runa simi  sin. compl.
gl - quechua
gl - quichua  sin. compl.
gl - runa simi  sin. compl.
gn - kéchua
gn - kíchua  sin. compl.
gn - runa simi  sin. compl.
it - quechua
it - quichua  sin. compl.
it - runa simi  sin. compl.
ja - ケチュア語
ja - キチュア語  sin. compl.
ja - ルナシミ語  sin. compl.
nl - Quechua
nl - Quichua  sin. compl.
nl - Runa Simi  sin. compl.
pt - quíchua
pt - quéchua  sin. compl.
pt - runa simi  sin. compl.
ru - Кечуа
ru - Кичуа  sin. compl.
ru - Руна-сими  sin. compl.
sw - Quechua
sw - Quechua  sin. compl.
sw - Quichua  sin. compl.
sw - Runa simi  sin. compl.
tmh - Takicwat
zh - 盖丘亚
zh - 基楚阿  sin. compl.
zh - 盖丘亚  sin. compl.
zh - 路那·斯密  sin. compl.

Definició
El quítxua és la llengua indígena amb més parlants de tot el continent americà, entre 8 i 10 milions, distribuïts en set estats diferents.

Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.

Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.

Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.

La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:

1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.

1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;

1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)

2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).

2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.

2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.

2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.

Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.

L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.

Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.