61.
encima
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, al damunt de, sobre, a sobre. Encima de la mesa, damunt la taula. 6 encima de [además] sobre, a més de, ultra. Encima de reñirle, le pegó, sobre renyar-lo, el va pegar. 7 encima que (o de que) sobre que, ultra que. 8 estar encima fig [de alguien] no perdre d'ull. 9 estar encima fig [para que haga [...]
|
62.
huevo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
huevo vulg costar un ull de la cara. 8 huevo al plato gastr ou al plat. 9 huevo batido gastr ou batut. 10 huevo de Colón fig ou de Colom. 11 huevo de Pascua ou de Pasqua. 12 huevo de pulpo zool [liebre de mar] llebre de mar. 13 huevo duro gastr ou dur (o bullit). 14 huevo en cáscara (o encerado) gastr [...]
|
63.
mal 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de la tierra enyorament, nostàlgia. 11 mal de montaña med mal de muntanya (o d'altura). 12 mal de muchos, consuelo de tontos mal de molts, conhort de boigs. 13 mal de ojo [maleficio] mal d'ull. 14 mal de orina incontinència d'orina. 15 mal de piedra mal de pedra. 16 mal de San Lázaro med mal de Sant [...]
|
64.
caja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] encaix m, encast m, trau m. 18 [de una cerradura] tancador m. 19 [de una romana] ull (o forat) del fulcre m. 20 [de un brasero] banca, escambell m. 21 a caja y espiga [carpintería] a trau i metxa. 22 caja alta, baja gràf caixa alta, baixa. 23 caja craneana anat caixa craniana. 24 caja de ahorros caixa d [...]
|
65.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sobre pedra. 14 pasarse por la piedra a alguien vulg [poseer sexualmente] passar per la pedra. 15 piedra amoladera (o de amolar, o de afilar) pedra d'esmolar. 16 piedra angular pedra angular (o cantonera). 17 piedra berroqueña pedra d'ull de serp. 18 piedra de altar ara. 19 piedra de cal [caliza] pedra [...]
|
66.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ficar (o posar) els dits a la boca a algú. 16 morderse los dedos fig i fam mossegar-se els dits. 17 no chuparse (o no mamarse) el dedo fig i fam no tenir pa a l'ull. 18 nombrar a dedo nomenar a dit. 19 no mover un dedo (o un dedo de la mano) fig i fam no moure un (o ni un) dit. 20 no tener dos dedos de [...]
|
67.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[un grito a alguien] clavar, engegar. 8 [un salto] pegar, fer. 9 [un tiro] engegar. 10 [fuego] calar. 11 encomanar, contagiar. Me pegó su tartamudez, m'encomanà la seva quequesa. 12 [los ojos] aclucar. No he pegado ojo en toda la noche, no he aclucat l'ull en tota la nit. 13 pegar duro (o fuerte [...]
|
68.
tanto 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
xic, una engruna. El calor ha cedido algún tanto, la calor ha cedit una mica. 3 ¡al tanto! ei!, ep!, ull viu!, alerta!, compte!4 al tanto [al corriente] al corrent, atent, assabentat de. Estar al tanto de la situación, estar al corrent de la situació. 5 al tanto [al acecho] a l'aguait, a la que salta [...]
|
69.
lado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desprecio] mirar de dalt a baix. 30 mirar de lado (o de medio lado) [con disimulo] mirar de cua d'ull (o de reüll). 31 poner a un lado fig deixar de banda. 32 por el lado pel costat. 33 por el lado de pel costat de. 34 por mi lado per mi, quant a mi, en tant que de mi depèn. 35 por otro lado d'altra banda [...]
|
70.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'antuvi (o de bell antuvi), primer de tot, de primer cop d'ull. 34 ¿de dónde bueno? vós per aquí?35 eso sí que está bueno aquesta sí que és bona. 36 eso sí que estaría bueno sí que la faríem bona. 37 está (o estás) bueno si està (o estàs) bé si, va (o vas) bé si. 38 ¡estamos buenos! estem (o anem) bé!39 [...]
adj 1 bo -ona. Unas buenas tijeras, unes bones tisores. 2 [conveniente] bo -ona. Bueno para la salud, bo per a la salut. 3 [fácil] bo -ona, de bon. Un metal bueno de doblar, un metall bo de doblegar (o de bon doblegar). 4 [hábil] bo -ona. Tiene buenas manos, té bones mans. 5 [servible] bo -ona. Estos zapatos están todavía buenos, aquestes sabates encara són bones. 6 [agradable] bo -ona. Pasar una buena tarde, passar una bona tarda. 7 [que obra bien] bo -ona. Un hombre bueno, un home bo. 8 [mucho] molt -a. Buenos dineros me ha costado, m'ha costat molts diners (o molts de diners que m'ha costat). 9 [considerable] bo -ona. Hemos esperado una buena semana, ens hem esperat una bona setmana. 10 [irónicamente] ben bé. Se gastó sus buenos cinco euros, es gastà ben bé els seus cinc euros. 11 [sencillo] bo -ona. Un buen chico, un bon xicot. 12 a buenas a les bones. 13 ¿adónde bueno? vós per aquí? 14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona! 16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona! 17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia! 18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda! 19 ¡buenas! [por la noche] bona nit! 20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard! 21 ¡buenas! [al marcharse] adeu-siau!, estigueu bo (o bons)!, passi-ho bé! 22 ¡bueno! [está bien] bé!, d'acord!, conforme! 23 ¡bueno! [basta] ja està bé!, prou!, ja n'hi ha prou! 24 ¡bueno! [sorpresa] alça!, renoi! ¡Bueno! ¡No nos faltaba más que esto!, alça! només ens faltava aquesta! 25 ¡bueno, bueno, bueno...! [indicando confusión] a veure, a veure.... 26 bueno de bo per a, de bon. Una raíz buena de comer, una arrel bona per a menjar (o de bon menjar). 27 ¡bueno está...! ja està bé...! 28 ¡bueno está lo bueno! ja n'hi ha prou!, ja està bé! 29 dar por bueno donar per bo. 30 dar una buena a alguien clavar un bon juli (o una bona pallissa) a algú. 31 de buenas de bon humor. 32 de buenas a primeras [bruscamente] de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, quan menys t'ho penses. 33 de buenas a primeras [a primera vista] de primer moment, abans de tot (o de tota altra cosa), primer que res, en primer lloc, d'entrada, d'antuvi (o de bell antuvi), primer de tot, de primer cop d'ull. 34 ¿de dónde bueno? vós per aquí? 35 eso sí que está bueno aquesta sí que és bona. 36 eso sí que estaría bueno sí que la faríem bona. 37 está (o estás) bueno si està (o estàs) bé si, va (o vas) bé si. 38 ¡estamos buenos! estem (o anem) bé! 39 estar bueno [rico] ésser bo. Está muy bueno este pastel, és molt bo aquest pastís. 40 estar bueno [de salud] estar bo. 41 estar bueno [oportuno] estar bé, ésser oportú. Regañándole estuviste muy bueno, vas estar molt bé renyant-lo. 42 estar de buenas tenir la bona. 43 ¡estaría (o estaríamos) bueno (o buenos)! sí que la faríem bona! 44 estaría bueno que... ara fora bo que... 45 librarse de una buena deslliurar-se'n d'una de bona. 46 lo bueno el (o allò) que és bo, les coses bones. 47 lo bueno es que fam el bo del cas és que, la cosa bona és que. 48 lo bueno, si breve, dos veces bueno poques paraules i ben dites, com més curt millor. 49 por las buenas a les bones. 50 por las buenas [bruscamente] sense més ni més, de cop i volta. 51 por las buenas o por las malas si us plau per força, per força, de grat o per força. 52 ¡qué bueno! amer [¡qué bien!] que bé! ¡Que bueno que viniste!, que bé que hagis vingut! 53 ¡qué bueno sería que...! que bé aniria que...!, que n'aniria de bé que...! 54 ¿qué dice de bueno? què expliqueu (o dieu, o hi ha) de bo? 55 una buena una de bona. 56 venir bueno [un periódico] valer la pena, ésser interessant. 57 venirse a buenas anar a les bones. 58 verá (o verás, etc) lo que es bueno [en tono de amenaza] ja t'ho trobaràs. Sigue molestando y sabrás lo que es bueno, continua molestant i ja t'ho trobaràs. 59 verá (o verás, etc) lo que es bueno sabràs quin pa (o el pa que) hi donen. Cuando vayas a la mili sabrás lo que es bueno, quan vagis al servei sabràs quin pa hi donen. m i f 60 bo -ona. Los buenos y los malos, els bons i els dolents. |