En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les.
[...]
El verb contactar (que té el sentit d'establir contacte) és intransitiu i, per tant, el pronom que l'acompanya com a complement verbal no és un complement directe, sinó que s'introdueix amb la preposició amb. Per exemple:
Hem contactat amb ella per videotrucada. (i no L'hem contactada [...]
El verb sortir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'passar de dins a fora' (Hem sortit de casa a les vuit), o 'dir o fer una cosa que ningú no hauria esperat' (Sortir amb una poca-soltada).
Ara bé, la forma sortir-se'n significa 'salvar-se de compromisos [...]
servir el pronom en, però s'ha de tenir en compte que no poden aparèixer junts perquè fan la mateixa funció. Per exemple:
Ha estat una setmana a Menorca i avui ja en torna (i no avui ja en torna de Menorca).
El verb tornar també pot portar un complement de lloc amb la preposició a que indica la [...]
Hi ha un ús del condicional, força estès sobretot en els mitjans de comunicació, que es fa servir per marcar distància o donar un valor d'hipòtesi en casos en què la informació encara no està prou contrastada o no està confirmada. Per exemple:
La forta tempesta d'ahir hauria ocasionat tres víctim [...]
comença amb s, la nova paraula presenta dues esses. Per exemple: dessaborir, dessacralitzar, desservir, dessorrar, dessoterrar, dessuar, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (11.3c) i Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.6.3.2a IV) [...]
El verb veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista'. En canvi, la forma pronominal veure-s'hi significa 'tenir algú claror suficient per veure-hi'.
En conseqüència, caldrà fer servir veure-hi o veure-s'hi d'acord amb el context. Per exemple:
Sempre ha de dur ulleres, si no, no hi veu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encarcarar, posar rígid. La cua se li enravenà com un escombrall. Adoptar un posat tibat. Enravenar-se d'arrogància. Els llegums i les verdures, endurir-se quan es refreden abans d'acabar de coure's o per un excés de fred, per les gelades. Enrederar-se. [...]
Element executat a les paral·leles asimètriques que consisteix a fer un stalder enrere passant per un recolzament invertit amb un contratemps, fer una elevació cap enrere amb les cames obertes per sobre la barra superior i acabar en suspensió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]