FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, amb banyes, exclusives dels mascles, de gran longitud i formades per dues o tres espirals, propi de les sabanes arbòries de l'Àfrica oriental i meridional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere Heterohyrax, que viu a les sabanes seques de l'est d'Àfrica i Angola. damà roquer Damà del gènere Procavia, que viu a les zones d'estepa i desert del Sàhara meridional, el sud d'Àfrica i l'Àsia Menor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estil arquitectònic desenvolupat a Sícilia i a la Itàlia meridional durant els segles xii i xiii, constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Alacant o de l'Alacantí. Relatiu o pertanyent a Alacant o a l'Alacantí o als seus habitants. Parlar del valencià meridional parlat a l'Alacantí i al Vinalopó. Relatiu o pertanyent a l'alacantí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors blaves o esblanqueïdes en raïms axil·lars, i llegums prims, pròpia de l'Europa meridional i de vegades cultivada com a medicinal per les seves propietats galactagogues (Galega officinalis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les meliàcies, de fulles doblement pinnaticompostes, flors petites, liloses i aromàtiques, en panícules axil·lars, i fruit en petita drupa groga, originari de l'Àsia oriental i meridional i plantat com a ornamental (Melia azedarach). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels perissodàctils, herbívors, d'aspecte pesant, amb el cap acabat en una petita trompa, que habiten una petita part de l'Àsia meridional i el centre i el sud d'Amèrica. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les anacardiàcies, de fulles glauques amplament ovades, flors groguenques en panícula i infructescències que esdevenen totes plomoses, propi dels costers secs, sovint rocosos, d'una gran part de l'Europa meridional, de vegades cultivat com a ornamental, la fusta del qual ha estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels cànids, d'aspecte semblant a la guineu però amb les orelles molt grosses, les extremitats esveltes i de coloració sorrenca, nocturn i insectívor, propi de les zones àrides de l'Àfrica oriental i meridional (Otocyon [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Làrix . alerç de Xile Arbre perennifoli de la família de les cupressàcies, molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, verticil·lades en grups de tres, de fusta duradora, propi de la part meridional de l'Amèrica del Sud (Fitzroya cupressoides). [...]