FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pas estret i fortificat entre muntanyes. Vall pregona que en una estructura monoclinal s'obre transversalment o obliquament a la direcció de les capes molt resistents a l'erosió. Fruit sec dividit en compartiments monosperms, com el de les labiades i les boraginàcies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torçar en excés. Unir amb retorsió (dos o més caps de filat). retorçar en moll Retorçar fent passar el fil per un dipòsit d'aigua disposat entre les bobines i els corrons ratllats de les màquines contínues. retorçar en sec Retorçar 2 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn arbres i arbustos, amb les fulles i rames cobertes d'esquames que els comuniquen una brillantor argentada, flors sense corol·la i fruit sec o drupaci, a la qual pertanyen l'arbre argentat i l'arç groc. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies aquàtiques, submergides o parcialment flotants, de fulles simples, flors trímeres, amb sistemes de pol·linització diversos i de vegades molt especialitzats, i fruit sec o un xic carnós, generalment indehiscent, a la qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, de fulles simples, flors pentàmeres amb els pètals lliures o soldats i fruit generalment sec i indehiscent, principalment pròpies d'indrets àrids o salins, que inclou les ensopegueres, la flor de paper, el malvesc i el gessamí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre viril de certs animals. Vit de bou, d'ase. vit de bou Vara feta amb el nervi del membre genital del bou, un cop sec i retort, amb què es pega a les bèsties a fi de fer-les obeir o de castigar-les. vit d'en Gaona Fadrí 4. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les poligonàcies, de branques primes i volubles, fulles un xic alabardades, flors verdoses en raïms axil·lars i fruit sec però recobert pel periant que ha esdevingut carnós, de primer vermell i finalment blanquinós, originària d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè. Que reflecteix la tranquil·litat de l'ànim. Una mirada serena. Vent sec que ve del nord-oest o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, constituïda per herbes anuals o perennes, de tija cilíndrica i nuosa, sovint buida, fulles llargues i estretes, sistema radical fasciculat, flors disposades en espiguetes reunides en espigues, raïms o panícules, i fruit sec i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbres i arbustos, de fulles generalment pinnades, flors sovint petites amb un disc en forma de copa, disposades en espigues o en panícules denses, i fruit sec força divers, de distribució tropical, a la qual pertanyen les [...]
