1 (≠ senyalar) signar. No el signis amb el dit, que això no es fa. notar, assenyalar quelcom perquè sigui advertit o recordat. indicar. 2 v. abs. brotar. 3 Determinar una data. assignar. Assignar un dia per a un judici. marcar. Venir a l'hora marcada. adiar, assenyalar el dia de fer [...]

gosar. No han gosat dir-t'ho. permetre's. Ja es permet de fer coses intolerables. fer l'ardidesa de, atrevir-se. tenir el coratge (o el valor) de, atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents. Encara tens el valor de dir-m'ho? venir l'audàcia de veure's en cor de, atrevir-se [...]

1 venir al món obrir els ulls a la llum sobrenéixero sobrenàixer, néixer després de la mort del pare. germinar(una planta) sortir(una planta, el pèl, la ploma, una deu d'aigua, un astre, etc.) renéixero renàixer(un sentiment, una cultura, una llengua, etc.) 2 Fig. Començar a ésser. tenir el [...]

disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]

1 allunyar. 2 Causar estranyesa. sorprendre meravellar fer estrany. Em fa molt estrany que hagi dit això. reprendre. Aquella notícia el va reprendre molt. venir de nou(a algú una cosa) deixar de pedra. La notícia el deixà de pedra. 3 (estranyar-sepron.). Sentir estranyesa. no saber-se [...]

1 verolaro verolejar, començar a prendre un fruit verd el color de madur. Les cireres ja verolen. enverar, íd. venir a madurament assaonar-se. Fruita assaonada sobre l'arbre mateix. amoixir-se, esdevenir, una fruita, moixa o tova de tan madura. Ant. Verdejar: no ésser prou madur. Aquestes [...]

1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]

que no van dirigits al subjecte. arribar (o venir) (una cosa) a orelles (d'algú) 3 Experimentar una impressió moral. entrar-li(a algú, un afecte). Li entrà una gran tristesa (joia, admiració, amor, sospita, dubte, enyorament, etc.). pressentir, sentir que ha d'ocórrer. Pressentia que moriria [...]

Inhabituat. Com a adjectiu, acostumat es construeix amb l'auxiliar ésser. Aquestes condicions són les acostumades en els contractes d'aquesta mena. Però acostumat és també el participi d'acostumar; en aquest cas, es construeix amb l'auxiliar estar. No estic acostumat a aquest desordre. Manuel Franquesa i [...]

1 ensonyar avorrir mig adormir 2 (ensopir-sepron.) abaltir-se adormissar-se endormiscar-se(->) 3 En sentit fig. s'usa gairebé exclusivament en el participi passat (ensopit) en qualitat d'adjectiu. Aquest poble és molt ensopit. Tu mai no vas enlloc: ets un ensopit. sòpit mort. [...]