FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància subtil que es considera com a principi de vida. Esperit vital. Aquest licor em regira els esperits. Substància que es desprèn de certs cossos sotmesos a la destil·lació. esperit de nitre Àcid nítric. esperit de sal Àcid clorhídric. [...]
m 1 [hàlit] espíritu. 2 [ésser incorpori] espíritu. 3 [ànima] espíritu. 4 [ànim, impuls] ánimo, espíritu. No tinc esperit per a fer això, no tengo ánimo para hacer esto. Esperit de rebel·lió, espíritu de rebelión. 5 [pensaments] espíritu. L'esperit de l'Església, el espíritu de la Iglesia. 6 gram [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. genio dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una [...]