1.
esfondrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esbotzar rebentar. Rebentar una porta. abatre, destruir, demolir, enderrocar. 2 (esfondrar-sepron.) anar a fons ensulsiar-seo ensulsir-se esllavissar-se esbucar-se esbaldregar-seo esboldregar-se escagassar-se enfonsar-se, ensorrar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
esbotzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esfondrar. Esfondrar una porta. rebentar. Rebentar una porta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
enderrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 demolir desbastir abatre derrocar derruir arruïnar(->), convertir en ruïna. tirar a terra. Han tirat a terra aquell casalot vell. enrunar esfondrar esbucar esbalmar ensorrar tomar(dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. desmantellar, enderrocar les fortificacions d [...]
|
4.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doctrina, etc.) enderrocar(una construcció i, per ext., un govern, una teoria, etc.) derrocar, íd. derruir, íd. arrasar, destruir fins arran de terra. arranar, íd. assolar, íd. destrossar(->) aclucar. El terratrèmol va aclucar cent cases. esfondrar. L'allau va esfondrar l'església. [...]
|
5.
enfonsar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer anar cap al fons. afonar enfondir ensotar, enfonsar en un sot. sumir, enfonsar sota la terra o l'aigua. abismaro abissar, enfonsar en un abisme. submergir, enfonsar dins un líquid. esfondrar fer anar a fons engolir, fer desaparèixer sobtosament dins un abisme, un corrent, etc. El [...]
|
6.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocaro derrocar derruir demolir tomar(dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasaro assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar(també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |