Resultats de la cerca frase exacta: 6
|
1.
emplujar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El temps, posar-se plujós. El cel va emplujar-se i una forta tempesta va descarregar en el pla. [...]
|
|
2.
emplujar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
emplujar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [el temps] meterse en agua. [...]
|
|
4.
ploure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ploure a bots i barrals fer un aiguat (o una terrabastada, o un diluvi, o un xàfec) descarregar els núvols, ploure abundosament. emplujar-se (el temps), posar-se plujós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
ennuvolar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ennegrir-se emplujar-se(el cel o el temps) encelar-se(el subjecte és la boira que s'aixeca i forma núvols). La boira avui ve molt encelada. Ant. Aprimar-se el cel. Arrasir-se. Desennuvolar-se. Desembromar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] emplujar-se, aigualir-se. 90 nadar (o estar) entre dos aguas fig nedar entre dues aigües. 91 no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. 92 parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara. 2 [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua. 3 [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos. 4 [lágrimas] llàgrimes pl, plor m. 5 [orina] aigua, riu m fam. 6 mar [agujero] via d'aigua. 7 mar [flujo o reflujo] marea. 8 mar corrent m [marí], correntia. 9 pl [de un diamante] aigües. 10 pl [de una tela, madera, etc] aigües. 11 pl mar aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals. 12 pl [estela] aigües. Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell. 13 agua abajo (o aguas abajo) aigua avall. 14 agua arriba (o aguas arriba) aigua amunt. 15 agua artesiana aigua artesiana. 16 agua bendita aigua beneita (o lustral). 17 agua blanda aigua blana. 18 agua cruda (o gorda, o dura) aigua dura (o crua). 19 agua de azahar (o de nafa) aiguanaf. 20 agua de borrajas (o cerrajas) fig foc d'encenalls. 21 agua de cal aigua de calç. 22 agua de Colonia aigua de Colònia. 23 agua de fregar aigua dels plats. 24 agua de lejía lleixiu. 25 agua delgada aigua blana. 26 agua de limón llimonada. 27 agua de lluvia (o llovediza) aigua de pluja. 28 agua de manantial aigua de font (o de pou). 29 agua de olor aigua d'olor, aigua de colònia. 30 agua de rosas aigua-ros, aigua de roses. 31 agua de socorro [bautizo] baptisme d'emergència. 32 agua dulce aigua dolça. 33 agua estancada aigua moixa (o morta). 34 agua fuerte [ácido nítrico] aiguafort. 35 agua mineral aigua mineral. 36 agua natural aigua natural (o de l'aixeta). 37 agua nieve aiguaneu. 38 agua oxigenada aigua oxigenada. 39 agua pasada no mueve molino fig d'aigua passada molí no en mou. 40 agua pesada aigua pesant. 41 agua potable aigua potable. 42 agua que no has de beber, déjala correr fig olla que no has de menjar, deixa-la cremar. 43 agua regia aigua règia. 44 agua sal aigua-sal, salmorra. 45 agua salobre aigua salabrosa. 46 aguas de creciente marea alta, flux, plenamar, plena, creixa. 47 aguas de menguante marea baixa, reflux, baixamar. 48 aguas jurisdiccionales aigües jurisdiccionals. 49 aguas llenas marea alta, mar plena, plenamar. 50 aguas madres [de la sal] aigües mares (o de cristal·lització). 51 aguas mayores les feines, de ventre, de cos. Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos. 52 aguas menores orins, pixats, aigua. 53 aguas muertas [estancadas] aigua morta (o moixa). 54 aguas muertas [marea muerta] aigües mortes, marea morta (o de quadratura). 55 aguas sucias (o residuales) aigües fecals, aigües residuals, aigües negres. 56 aguas territoriales aigües territorials (o jurisdiccionals). 57 aguas vertientes [del tejado] aigua de pluja. 58 agua termal (o aguas termales) aigua termal. 59 ¡agua va! fig ep!, alerta!, compte! 60 agua viva [corriente] aigua viva (o corrent). 61 aguas vivas aigua viva (o corrent). 62 aguas vivas [marea viva] aigües vives, marea viva. 63 ahogarse en un vaso de agua negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua). 64 ¡al agua! a l'aigua! 65 bailar el agua a alguien fig i fam ballar l'aigua als ulls a algú. 66 bañarse en agua de rosas fig fregar-se les mans. 67 claro como el agua fig més clar que l'aigua. 68 como pez en el agua com un peix a l'aigua. 69 como quien se bebe un vaso de agua fam com aquell qui res, com bufar i fer ampolles. 70 cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada. 71 dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera]. 72 dar un agua [con lavadora] fer una passada. 73 del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. 74 echar agua al vino fig aigualir, descafeïnar. 75 echar agua en el mar fig tirar aigua a mar. 76 echar el agua batejar. 77 echarse al agua fig [arriesgarse] tirar-s'hi de cap. 78 es agua sucia [café] és aigüeroles. 79 esperar como agua de mayo esperar amb candeletes. 80 estar con el agua al cuello fig estar amb l'aigua fins al coll. 81 estar hecho un agua [sudado] estar xop [de suor]. 82 esto es agua pasada fig això ja està dat i beneït. 83 hacer agua mar [una embarcación] fer aigües. 84 hacer aguas mayores fer de cos, anar de ventre. 85 hacer aguas menores orinar, pixar, fer un riu fam. 86 hacérsele a uno la boca agua fer venir a algú aigua a la boca. 87 irse al agua fig [fracasar] anar-se'n al cel, naufragar, sortir femella, tornar-se aiguapoll. 88 llevar el agua a su molino fig portar (o fer anar) l'aigua al seu molí. 89 meterse en agua [el tiempo] emplujar-se, aigualir-se. 90 nadar (o estar) entre dos aguas fig nedar entre dues aigües. 91 no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. 92 parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar el agua (o las aguas) mar tancar la via d'aigua. 99 tomar las aguas [un enfermo] prendre les aigües. 100 venir como agua de mayo fam venir a bon punt. 101 volver las aguas por donde solían ir fig tornar al seu curs normal. 
|
f [en singular se utiliza con los artículos el o un]
1 [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara.
2 [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua.
3 [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos.
4 [lágrimas] llàgrimes pl, plor m.
5 [orina] aigua, riu m fam.
6 mar [agujero] via d'aigua.
7 mar [flujo o reflujo] marea.
8 mar corrent m [marí], correntia.
9 pl [de un diamante] aigües.
10 pl [de una tela, madera, etc] aigües.
11 pl mar aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals.
12 pl [estela] aigües. Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell.
13 agua abajo (o aguas abajo) aigua avall.
14 agua arriba (o aguas arriba) aigua amunt.
15 agua artesiana aigua artesiana.
16 agua bendita aigua beneita (o lustral).
17 agua blanda aigua blana.
18 agua cruda (o gorda, o dura) aigua dura (o crua).
19 agua de azahar (o de nafa) aiguanaf.
20 agua de borrajas (o cerrajas) fig foc d'encenalls.
21 agua de cal aigua de calç.
22 agua de Colonia aigua de Colònia.
23 agua de fregar aigua dels plats.
24 agua de lejía lleixiu.
25 agua delgada aigua blana.
26 agua de limón llimonada.
27 agua de lluvia (o llovediza) aigua de pluja.
28 agua de manantial aigua de font (o de pou).
29 agua de olor aigua d'olor, aigua de colònia.
30 agua de rosas aigua-ros, aigua de roses.
31 agua de socorro [bautizo] baptisme d'emergència.
32 agua dulce aigua dolça.
33 agua estancada aigua moixa (o morta).
34 agua fuerte [ácido nítrico] aiguafort.
35 agua mineral aigua mineral.
36 agua natural aigua natural (o de l'aixeta).
37 agua nieve aiguaneu.
38 agua oxigenada aigua oxigenada.
39 agua pasada no mueve molino fig d'aigua passada molí no en mou.
40 agua pesada aigua pesant.
41 agua potable aigua potable.
42 agua que no has de beber, déjala correr fig olla que no has de menjar, deixa-la cremar.
43 agua regia aigua règia.
44 agua sal aigua-sal, salmorra.
45 agua salobre aigua salabrosa.
46 aguas de creciente marea alta, flux, plenamar, plena, creixa.
47 aguas de menguante marea baixa, reflux, baixamar.
48 aguas jurisdiccionales aigües jurisdiccionals.
49 aguas llenas marea alta, mar plena, plenamar.
50 aguas madres [de la sal] aigües mares (o de cristal·lització).
51 aguas mayores les feines, de ventre, de cos. Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos.
52 aguas menores orins, pixats, aigua.
53 aguas muertas [estancadas] aigua morta (o moixa).
54 aguas muertas [marea muerta] aigües mortes, marea morta (o de quadratura).
55 aguas sucias (o residuales) aigües fecals, aigües residuals, aigües negres.
56 aguas territoriales aigües territorials (o jurisdiccionals).
57 aguas vertientes [del tejado] aigua de pluja.
58 agua termal (o aguas termales) aigua termal.
59 ¡agua va! fig ep!, alerta!, compte!
60 agua viva [corriente] aigua viva (o corrent).
61 aguas vivas aigua viva (o corrent).
62 aguas vivas [marea viva] aigües vives, marea viva.
63 ahogarse en un vaso de agua negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua).
64 ¡al agua! a l'aigua!
65 bailar el agua a alguien fig i fam ballar l'aigua als ulls a algú.
66 bañarse en agua de rosas fig fregar-se les mans.
67 claro como el agua fig més clar que l'aigua.
68 como pez en el agua com un peix a l'aigua.
69 como quien se bebe un vaso de agua fam com aquell qui res, com bufar i fer ampolles.
70 cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada.
71 dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera].
72 dar un agua [con lavadora] fer una passada.
73 del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola.
74 echar agua al vino fig aigualir, descafeïnar.
75 echar agua en el mar fig tirar aigua a mar.
76 echar el agua batejar.
77 echarse al agua fig [arriesgarse] tirar-s'hi de cap.
78 es agua sucia [café] és aigüeroles.
79 esperar como agua de mayo esperar amb candeletes.
80 estar con el agua al cuello fig estar amb l'aigua fins al coll.
81 estar hecho un agua [sudado] estar xop [de suor].
82 esto es agua pasada fig això ja està dat i beneït.
83 hacer agua mar [una embarcación] fer aigües.
84 hacer aguas mayores fer de cos, anar de ventre.
85 hacer aguas menores orinar, pixar, fer un riu fam.
86 hacérsele a uno la boca agua fer venir a algú aigua a la boca.
87 irse al agua fig [fracasar] anar-se'n al cel, naufragar, sortir femella, tornar-se aiguapoll.
88 llevar el agua a su molino fig portar (o fer anar) l'aigua al seu molí.
89 meterse en agua [el tiempo] emplujar-se, aigualir-se.
90 nadar (o estar) entre dos aguas fig nedar entre dues aigües.
91 no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré.
92 parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua.
93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües.
94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans.
95 sin decir agua va fam sense avisar.
96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls.
97 tan claro como el agua més clar que l'aigua.
98 tomar el agua (o las aguas) mar tancar la via d'aigua.
99 tomar las aguas [un enfermo] prendre les aigües.
100 venir como agua de mayo fam venir a bon punt.
101 volver las aguas por donde solían ir fig tornar al seu curs normal.