Resultats de la cerca frase exacta: 42

Diccionari de la llengua catalana
21. bra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Bra 1 1. bra de la cama Part de la cama del genoll per amunt. Pea de carn d'ov de tercera corresponent a la part final de la cuixa o de l'espatlla. Fora corporal, vigoria. Valor, coratge.  [...]
22. espatllera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Pea de l'armadura que cobria l'espatlla. Respatller 1 . Aparell gimnstic en forma d'escala, fixat en una paret, que s usat en els exercicis de gimnstica educativa i correctiva. Enreixat de filferro o de fusta per a sostenir una plantaci.  [...]
23. acopar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Tancar, cloure, (all que s badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una m s'acop damunt la seva espatlla. Formar capada o mata atapeda. Acopar-se una col. Donar forma cncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una pea de forma convexa.  [...]
24. engaltar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. Engalt l'arma, dispar i l'ocell caigu mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i desprs sempre t problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o env) per augmentar-ne el [...]
25. humeral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Relatiu o pertanyent a l'hmer. Artria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el cop o la custdia en presentar-la a l'adoraci dels fidels o portar-la [...]
26. directe -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
potent que el boxejador llana des de l'altura de l'espatlla, en lnia recta contra l'objectiu i amb l'ajut de l'impuls del cos.  [...]
27. dislocar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l'espatlla. S'ha dislocat un peu. Desplaar (un constituent oracional) a la dreta o a l'esquerra de l'oraci de manera que, en aquells casos en qu el constituent es pot [...]
28. mniga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
de camisa Anar sense americana, gec o altra pea de vestir les mnigues de la qual cobreixin les de la camisa. mnigues a lloure [o mnigues penjants] Mnigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig bra. donar llargues mnigues a alg Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa [...]
29. ast
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en qu s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotaci. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un polleg prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de [...]
30. girar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Girar-los enlaire de manera que no es vegi sin la part blanca inferior. girar la cara a alg Defugir el seu salut, la seva escomesa. girar les espatlles [o girar espatlla] a) Tombar-se d'esquena a alg. Gir espatlla i se n'an. girar les espatlles [o girar espatlla] b) Fugir 1. girar-se un peu [...]
Pgines  3 / 5 
<< Anterior  Pgina  1  2  3  4  5  Segent >>