Resultats de la cerca bàsica: 253
Diccionari de la llengua catalana
|
41.
coper 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Corona catalanoaragonesa, durant l'edat mitjana, oficial palatí al servei immediat del majordom que, ensems amb el boteller, tenia cura del servei del vi a la taula reial. [...]
isoquimen -ímena
|
|
42.
isòter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa temperatura mitjana a l'estiu. Línia imaginària que uneix els punts de la superfície de la Terra que tenen la mateixa temperatura mitjana a l'estiu. [...]
|
|
43.
isoquimen -ímena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa temperatura mitjana a l'hivern. Línia que uneix en un mapa els punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa temperatura mitjana a l'hivern. [...]
|
|
44.
crugia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part mitjana d'una nau de popa a proa. [...]
|
|
45.
diàfisi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part mitjana dels ossos llargs, situada entre les epífisis. [...]
|
|
46.
mesolecític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté una quantitat mitjana de vitel. Ou mesolecític. [...]
|
|
47.
peita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impost que pagava la població servil per raó dels béns seents que posseïa. A la baixa edat mitjana, impost reial ordinari global sobre cada localitat, que es dividia entre els veïns. [...]
|
|
48.
baticul
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat al cul. Vela de mitjana molt petita a l'extrem de popa d'un bastiment menor. Arbre de mitjana molt petit a l'extrem de popa d'un bastiment menor. [...]
|
|
49.
cuculiformes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells arborícoles de mida mitjana, de cos allargassat i cua llarga, que comprèn dues famílies, una de les quals conté espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
50.
adenohipòfisi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior i mitjana de la hipòfisi, de natura glandular. [...]
|
isoquimen -ímena
1 adj. [ME] [FIM] Que té la mateixa temperatura mitjana a l'hivern.
2 f. [ME] [FIM] Línia que uneix en un mapa els punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa temperatura mitjana a l'hivern.