FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer general. Esdevenir general. Aquest costum es generalitzà a tot el barri. Induir (de quelcom) un concepte, un principi, generals. Aplicar (el que és cert en alguns casos) a tots els casos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir a creure, a fer, alguna cosa. L'he persuadit de la veritat de les meves paraules. L'he persuadit d'anar-se'n. L'he persuadit que convenia que se n'anés. Convèncer-se. M'he persuadit que és un mal subjecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
) malgrat els obstacles, les dificultats. Temptar una empresa. No vulgueu temptar l'impossible. Temptem un darrer esforç. Induir o tractar d'induir (algú) a fer alguna cosa, especialment prohibida, dolenta. Ésser temptat pel diable. Excitar el desig (d'algú). Ja em tempta de venir amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embrutar de merda. Les sabates s'emmerdaran si passeu pel corral. Induir (algú) a intervenir en algun negoci o afer intricat, perillós, complicat, etc. Enredar-se en un negoci o un afer intricat, perillós, etc. Hi estava d'acord però no es volia emmerdar en aquell afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de públic. La publicitat de l'escàndol. Eviteu la publicitat. Tècnica aplicada als mitjans de comunicació de massa amb l'objecte d'induir el públic a determinats comportaments, principalment comercials. La publicitat fa créixer el consum. Manifestacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atacar amb artilleria, llançar projectils (contra una població, una plaça forta). Llançar bombes des d'un avió (sobre un objectiu). Dirigir un feix de partícules o de radiació (sobre un fitó material) per tal d'induir una reacció nuclear o d'estudiar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'induir, d'emmenar algú a alguna cosa. Es decantaren a això per les vostres induccions. Delicte consistent a induir algú perquè cometi una acció delictiva o deixi d'acomplir-ne una altra l'omissió de la qual és també delictiva. Raonament pel qual [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels costums). Certes doctrines corrompen els costums. Corrompre el gust del públic. Costums que s'han corromput. Desviar (algú) de la rectitud, del deure. Mala gent que corromp els joves. Induir (algú) a obrar il·legalment, pervertir. Corrompre un jutge amb diners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure en error amb una falsa aparença. M'ha enganyat la vista: hauria jurat que eren més de deu. T'ha enganyat la semblança, el color, l'olor. Caure en error, judicar falsament. Els antics s'enganyaven creient la Terra immòbil. Induir a error amb artifici, perfídia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Expressió usada per a induir algú a prestar la seva atenció, per a advertir-lo d'anar amb compte. Demostració de consideració, gentilesa, cortesia. Tingué l'atenció d'invitar-me. Ha rebut moltes atencions de la directora. Li teníem moltes atencions. a l'atenció [...]
