El mot son és masculí quan designa l'estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Per exemple:
Va agafar el son de seguida.
He sentit un soroll i he perdut el son de cop [...]
Hi ha un curt de nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del [...]
En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat.
A l'hora de fer servir una construcció de gerundi, cal tenir en compte les consideracio [...]
neutre, perquè fa la funció d'un nom col·lectiu. Per exemple:
Això són bestieses.
Allò era un guirigall.
2. En oracions copulatives d'identificació (o reversibles)
Les oracions copulatives d'identificació són les oracions copulatives en què el subjecte i el predicat es poden intercanviar sense que [...]
Múnic Zúric
Les formes normatives d'aquests topònims són Múnic i Zúric; són, per tant, paraules planes que duen accent gràfic segons les normes generals d'accentuació. [...]
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
Les formes del participi del verb aparèixer són:
aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes aparescut, aparescuda, aparescuts, aparescudes, cal evitar aquests participis en contextos formals.
[...]
Les formes del participi del verb comparèixer són:
comparegut, compareguda, compareguts, comparegudes
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes comparescut, comparescuda, comparescuts, comparescudes, cal evitar aquests participis en contextos formals.
[...]
