, -etud: actitud, gratitud, magnitud, quietud, solitud, sol·licitud, etc. (també els plurals: actituds, gratituds, etc.).
Mots cultes o mots provinents d'altres llengües com ara: fluid, gihad, quid, sud; Alfred, David, Bagdad, Belgrad, Txad, etc.
2. Darrere de vocal àtona o consonant es poden seguir [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al)
damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple:
Va caure damunt meu (o de mi).
Anava en contra seu (o d'ella).
Al costat d'aquestes construccions [...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
'esprint del guanyador.
A banda d'afegir-hi una e a l'inici, també s'hi poden produir altres modificacions gràfiques. Per exemple: l'accent obert a eslògan, l'accent obert i una sola s final a estrès, una sola t a espagueti, el dígraf ix final a esquaix, una c al final a estic, etc. [...]
Els adjectius acabats en les terminacions -aç, -iç i -oç tenen una única terminació per al singular i dues per al plural, és a dir, presenten la flexió següent:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
eficaç
eficaç
eficaços
eficaces
feliç
feliç
feliços
[...]
diftong les formes femenines dels adjectius acabats en -cu. Per exemple, tant es pot pronunciar cons-pí-cu-a, in-nò-cu-es, và-cu-a com cons-pí-cua, in-nò-cues, và-cua.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.5.2b)
[...]