FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Provença. Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants. Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals. Dialecte occità parlat a la Provença. Relatiu o pertanyent al provençal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica de l'antiga poesia lírica provençal, italiana, etc. Petit poema romàntic d'assumpte llegendari o tradicional, dividit en estrofes iguals amb tornada o sense. Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació provençal cobertada, de dues rodes, d'aparell llatí, generalment d'un sol arbre vertical, amb un petit masteler, rems, etc., destinada a la pesca o al tràfic. Carruatge de dues rodes, amb coberta i seients laterals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere poètic que, juntament amb la cançó, constitueix la modalitat més important de la lírica provençal trobadoresca, car expressa la reprensió moralitzadora, la polèmica, l'atac violent i la difusió d'ideologies religioses, polítiques i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poètica provençal de finalitat bàsicament coreogràfica. dansa de la mort [o dansa macabra] Dansa medieval en què intervé la figura de la Mort, com a al·legoria del seu poder igualador, davant de personatges de condició diversa: papes, reis, senyors, etc. anar en dansa [...]