FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desesperançar. 2 v. pron. Lliurar-se a la desesperació. estirar-se els cabells sumir-se en la desesperació caure en la desesperació donar-se al diable (o a tots els diables) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 passar. Passar a sergent (un caporal). parar. No, tu pararàs lladre. tornar-se, esdevenir així o així. Aquest vi s'ha tornat agre. Es va tornar tot vermell. acabar. Tu acabaràs malalt, si fas així. fer-se. Fer-se monjo. Fer-se protestant. Fer-se vell. caure(+ subs.). Caure en la misèria, en [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Anar bé allò que hom fa amb la seva manera d'ésser. convenir(->) anar. No et va, fer aquests posats. 2 Caure bé un vestit, un adorn, etc. anaro anar bé. Aquest vestit no li va (no li va bé). Ant. Anar malament. caure [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ rossolar) (Rodolar significa davallar donant voltes sobre si mateix; rossolar, per contra, davallar lliscant per un rost.) capgirellar capitombar tomballar, tomballejaro tombassejar esbarrar-se, caure rodolant per un rost. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 colgar, enfonsar, abatre. 2 (ensorrar-sepron.) enfonsar-se(->) esfondrar-se entrar-se'n anar-se'n a terra esbaldregar-se, ensorrar-se en part una paret, un marge. caure Cp. esllavissar-se, cedir 3 Fig. arruïnar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 obstaculitzar. fer la traveta, posar la cama entre les cames d'un que corre a fi de fer-lo caure. encamellar, íd. 2 (entrebancar-sepron.) ensopegar. 3 Fig. enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar(una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar(un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salt o salt d'aigua saltant ràpid(m.), part d'un riu on el corrent es mou amb gran rapidesa, sense, però, caure en el buit. Els ràpids del Nil. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 úrpia ungla. El gat ha tret les ungles. 2 Fig. grapa. Caure a les grapes d'un usurer. arpa(fig.). Treure algú de les arpes d'un altre. xarpa, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agafar son caure de son morir-se (o estar mort) de son no tenir-se dret de son rondar-li (a algú) la son tenir més son que un lladre tenir una son de boig adormir-se, endormiscar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
