v tr 1 colgar. Penjaré el quadre en aquell clau, colgaré el cuadro en aquel clavo. 2 colgar. D'un xut va penjar la pilota a la teulada, de una patada colgó el balón en el tejado. 3 [un home] colgar, ahorcar. 4 fig [imputar] colgar, endilgar. Sempre li pengen totes les malifetes, siempre le cuelgan [...]
f 1 [pal] pértiga, percha. 2 [per a penjar] percha. 3 esport pértiga. Salt de perxa, salto de pértiga. 4 mar [per a impulsar una barca] pértiga, percha. 5 tèxt percha. 6 [mesura] pértica. [...]
m 1 [acció de penjar] colgamiento. 2 [d'un home] ahorcamiento, colgamiento. 3 [cosa que hom penja a algú] mocho (o mochuelo), sambenito. 4 [paraula o frase ofensiva] insulto, barbaridad f. 5 dir penjaments d'algú fig i fam [malparlar-ne] poner a uno verde (o de vuelta y media), poner como un trapo. [...]
m 1 [de religiós] hábito. 2 [habitud] hábito, costumbre f. 3 bot hábito. 4 [d'un cristall] hábito. 5 l'hàbit no fa el monjo el hábito no hace al monje. 6 penjar els hàbits (o els hàbits a la figuera) fig i fam ahorcar (o colgar) los hábitos. 7 rebre (o prendre) l'hàbit tomar el hábito. [...]
f 1 [ventositat] follón m, zullón m. 2 [del dia dels Innocents] maza, rabo m. 3 bot [pet de llop] bejín m, pedo m de lobo. 4 fer llufa [un petard, etc] fallar. 5 fer llufa fig salir rana. 6 penjar (o posar) la llufa fig i fam [enganyar] dar el pego, darla, pegarla, hacer tragar. [...]
dientes. 3 [una cosa sobre algú] caer. 4 [perdre l'equilibri] caer, caerse pron. L'ampolla ha caigut a terra, la botella ha caído al suelo. Ha caigut per les escales, se ha caído por las escaleras. 5 [penjar] caer. Els cabells li queien damunt el front, el pelo le caía sobre la frente. 6 [llançar-se [...]