1v. intr. recelar-se de o ésser recelós de maliciar o malignar malpensar-se. Ja m'ho havia malpensat i, per desgràcia, ho he endevinat. desconfiar de Cp. dubtar. Assegura que ho ha pagat tot, però jo en dubto, sospito que no ho ha fet.
2v. tr. Presumir alguna cosa, especialment no bona, per algun indici o aparença. → conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar (fig.). Ell de seguida va flairar que allò era mentida. olorar (fig.) escamnar-se, agafar recel. reguardar (tr.), mirar amb sospita una cosa.
