FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de sulfurs minerals complexos que presenten els seus cations en dues posicions, l'una ocupada per plom, coure, argent, mercuri, tal·li, ferro, manganès i estany, i l'altra per arsènic, antimoni i bismut, en coordinació tres no planària amb sofre, seleni i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d'assegurar-ne la verticalitat. Aquests pals s'han d'aplomar. En una nau, posar (les quadernes, l'arbre o qualsevol peça), a plom. Caure a plom. La construcció es va aplomar per l'empenta de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sirgar; l'efecte. Corda amb què s'estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d'una riba a l'altra, etc. Corda proveïda d'un plom, pedral, etc., en un extrem i d'un flotador a l'altre, unida a l'extrem d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral dimorf del sulfur d'argent, de fórmula Ag2S, que cristal·litza en el sistema cúbic i és de color gris de plom fosc amb lluïssor metàl·lica. [...]
