Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

dominar

1 v. intr. Tenir, alg˙, la supremacia.
imperar
regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum.
tenir la supremacia (o la preponderÓncia)
senyorejar
predominar
caciquejar
comandar
Ússer l'amo
tenir la paella pel mÓnec
tenir la grapa (sobre alg˙)
tallar el bacallÓ (fig.)
ficar-se la gent a la butxaca
prevaler
triomfar (d'alg˙ o d'una cosa).

2 v. tr. Tenir alg˙ o alguna cosa sota el seu domini.
senyorejar. Senyorejar les males inclinacions.
subjugar
tractar (alg˙) a baqueta, dominar-lo brutalment.
subjectar
sotmetre
esclavitzar
asservir
tenir (alg˙) dins el puny
tenir-li (a alg˙) el peu al coll
tiranitzar
apoderar. VencÚ i apoderÓ els enemics.
superar
sobrar. No el poguÚ sobrar per la forša, per˛ ho feu amb l'ast˙cia.
doblegar (fig.)
domar (fig.)
composar (≠ compondre), imposar a alg˙ la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
tenir (alg˙) a la seva mercŔ (o discreciˇ)
fer ballar (alg˙) com una baldufa (o com un putxinelĚli, o com un titella)
posar (alg˙) a ratlla
tenir (alg˙) ficat a la butxaca
fer la llei (a alg˙)
portar les calces, dominar la dona el marit.
posar-se les calces (d'alg˙), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol.
portar (alg˙) a remolc
Ant. Anar a remolc d'alg˙, Ússer dominat per ell.

3 Sobresortir en alšÓria.
senyorejar. El cloquer senyoreja tot el poble.
ultrapassar

4 (dominar-se pron.)
contenir-se
reprimir-se
sobreposar-se
refrenar-se
retenir-se
posseir-se, saber-se dominar.
poder-se (o saber-se) estar de
fer-se violŔncia
Ant. Descordar-se. Perdre els estreps. Perdre l'oremus. Perdre el control de si mateix.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions