FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de cucs de seda que ocupen una andana. Descàrrega de tota l'artilleria d'una banda d'un vaixell. Reprensió dura i severa. Noi, quina andanada t'ha engegat! Filada formada per pannes de suro, posades l'una sobre l'altra, en apilar-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi. Ets molt dolent, noi; sempre t'han de renyar. Renya'l fort: veuràs com s'esmenarà. [...]