FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que uneix, especialment parts orgàniques. Teixit conjuntiu. Capa mucosa situada entre el globus de l'ull i les parpelles. En gram., que serveix per a unir mots o oracions, que té la força d'una conjunció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar amb cadenes. Van encadenar els presoners. Tenir (algú) sense deixar-lo moure, sense acció. Tenir esclavitzat. Unir coses formant cadena. Succeir-se com les anelles d'una cadena. Les desgràcies sovint s'encadenen les unes amb les altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir 1. El govern ha fusionat dos ministeris. Aquest espectacle fusiona la música barroca i el rock. Finalment, les dues editorials s'han fusionat. La comunitat de Santa Anna es va fusionar amb la de Santa Eulàlia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir en matrimoni. Els ha casats el rector de Sant Jaume. Ens casarà l'alcalde de la vila. Unir-se en matrimoni. El meu nebot es casa amb la noia gran del Pere. Són promesos i es casaran el mes que ve. S'han casat sense fer-ho saber a ningú. Lliurar-se amb molt d'afecte o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os pla i triangular que forma la part anterior del genoll. Articulació formada per una esfera que llisca dins d'una cavitat esfèrica, utilitzada per unir òrgans que s'han de poder orientar, l'un respecte de l'altre, en totes direccions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (una cosa) amb una altra mitjançant un ganxo o ganxos. Ara enganxaran la màquina als vagons. Hi ha molts passatgers: hauran d'enganxar un altre vagó. El tren està a punt de sortir: ja han enganxat la màquina. Posar (un cavall, una haveria) a un carruatge perquè [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torçar en excés. Unir amb retorsió (dos o més caps de filat). retorçar en moll Retorçar fent passar el fil per un dipòsit d'aigua disposat entre les bobines i els corrons ratllats de les màquines contínues. retorçar en sec Retorçar 2 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir estretament mitjançant caragols, grapes, etc. Collar un angle de ferro a la paret. Unir (una part d'un moble) a una altra, (una part d'una construcció de fusta) a una altra, (un article de ferreteria) a un moble o a una construcció de fusta, etc. Junyir 1. Fer pressió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clau de ferro dolç o d'un altre metall mal·leable, de grossa cabota, al qual, un cop ficat en el forat corresponent, es forma una segona cabota batent o comprimint l'altre extrem, usat per a unir d'una manera definitiva entre si dues o més peces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Batre (una moneda, una medalla) fent-hi l'empremta amb l'encuny. Empremtar . Donar aparença, forma (a alguna cosa). Encunyar nous termes. Assenyalar el tall (en papers i cartons), tallar-los o perforar-los segons una determinada forma. Unir per llur llargària (dues peces de xarxa) amb una [...]
