FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragolar o retòrcer en excés, tant com es pot. A la tardor, els pàmpols s'assequen i es recaragolen. El senyor Jeroni, víctima d'un accés de tos, es recaragolava. Recaragolar-se de riure. Complicar per refinament excessiu (l'expressió d'una idea, d'un concepte). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi exclusiu de vendre alguna cosa en un mercat donat. El monopoli del tabac. Dret exclusiu posseït per un curt nombre de persones. Ell creu que té el monopoli de l'elegància. monopoli senyorial Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d'establiments i en l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, autoritat municipal i judicial en els pobles. Antigament, persona encarregada de l'administració o de la representació dels interessos d'una altra. Als Països Catalans, administrador al servei d'un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
senyor, se n'ha de venir de mena. Feix de filaments que forma part d'una corda. Una corda de tres menes. Gruix d'una corda que s'expressa amb la mesura en mil·límetres de la seva circumferència. Vols cordes de molta mena o de poca mena? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Es mostrà generós amb els enemics. Llarg en el recompensar, en el donar. És un senyor molt generós. Un do generós. Productiu, fèrtil. Una terra generosa. Al Principat de Catalunya [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
béns per manament judicial. Recuperació de la cosa feudal o emfitèutica que feia el senyor a causa de l'incompliment d'obligacions del feudatari o emfiteuta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge no subjecte a la mesura i al ritme del vers. Les cròniques són monuments de la prosa medieval. Forma ordinària del llenguatge, escrit o parlat. La prosa dels tractats mèdics. El senyor Jourdain se'n feia creus, de parlar en prosa. Efecte que hom suposa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Setè dia de la setmana, destinat al repòs i dedicat especialment al culte del Senyor en les religions cristianes. Diumenge hi haurà ball. Treballar en diumenge. Santificar els diumenges. diumenge de pinyata Primer diumenge de quaresma. diumenge de rams Diumenge que inicia la [...]
