adj. (Parlant d'una ordre, etc.) formal categòric exprés absolut Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. (Dit d'una persona) despòtic autoritari imperatiu. Parlar en to imperatiu. Cp. altiu, soberg 2 (Dit d'una cosa) imperatiu. Un deure imperatiu. obligatori. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós, íd. inevitable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

absolut terminant rotund clar net precís imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós explícit inapel·lable incondicional sense reserves Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dogmàtic. Emprar un to dogmàtic. tirànic imperatiu. Parlar en to imperatiu. imperiós. Un caràcter imperiós. manadorCp. manaire ésser un gall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

en virtut de les obligacions del càrrec. comesa, allò que hom té al seu càrrec. funció. Complir les funcions del càrrec. incumbència, obligació que el càrrec imposa. imperatiu. L'imperatiu moral. compromís, obligació contreta per una promesa. missió. La seva missió és [...]

1 dar(estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als [...]