FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, fosfat hidratat d'alumini i coure amb grups hidroxil, de fórmula Cu2+Al6(PO4)4(OH)8·4H2O, que cristal·litza en el sistema triclínic, és dur, de color entre blau cel i verd poma, amb lluïssor cèria, i és considerat pedra fina en joieria. Color entre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir germans, fer estimar-se com a tals, especialment en sentit místic. La desgràcia els agermanà. Viuen molt agermanats. Sovint, les persones s'agermanen amb d'altres persones per dur a terme allò que soles no podrien realitzar. Els dos pobles s'han agermanat per dur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta feta de guix i aiguacuit utilitzada en escultura i decoració. Figura o petita escultura realitzada emmotllant escaiola. Guix molt fi utilitzat pels guixaires per a recobrir sostres i parets amb un acabat resistent i dur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Material molt dur constituït per un aglomerat de carburs de certs metalls, com el tungstè, el titani o el molibdè, amb cobalt o níquel com a lligants, emprat en la fabricació de plaquetes per a eines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur i aspre, s'aplica al pèl o als cabells. Una cabellera, una barba, hirsuta. Que té el pèl o els cabells hirsuts. L'avi era un home hirsut. En bot., híspid. En med., afectat d'hirsutisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de manejar, de fer anar o funcionar una cosa amb la mà o les mans. El maneig de les armes. dur el maneig d'una casa (o d'un afer, etc.) Dur-ne la direcció, l'administració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, òxid d'alumini, de fórmula Al2O3, que cristal·litza en el sistema trigonal, és el més dur dels minerals després del diamant i presenta varietats que són utilitzades com a pedres precioses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en pràctica (quelcom après, especulat). Aquestes vacances, he practicat molt l'anglès. Exercir (una professió). Fa anys que practica l'advocacia. Dur a terme (proves o diligències). Complir les pràctiques ordenades per una religió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix realment un efecte. Causa eficient. Acció eficient de la calor. Que té capacitat i competència per a dur a terme una feina, un treball, etc. La Lluïsa ha estat molt eficient en la resolució d'aquest problema. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de poliment, de delicadesa, de refinament, de cortesia. Un poble rude. Maneres rudes. Un llenguatge rude. Una persona rude. Personatges rudes. Cru, rigorós, dur de suportar. Un hivern rude. Cruent, aferrissat. Una lluita rude. Desagradable a l'oïda. [...]
