1.
obtenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, reeixir a haver (allò que desitja, sol·licita, mereix). Obtingué el premi que es mereixia. Obtingué la plaça que sol·licitava. Obtenir el permís de fer alguna cosa. Obtenir hidrogen per l'acció d'un àcid sobre un metall. [...]
|
2.
obtindre o obtenir?
Font
Fitxes de l'Optimot
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: obtenir o obtindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és obtenir.
[...]
|
3.
obtenir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com mantenir o mantindre.
[...]
|
4.
obtenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr obtener, conseguir, lograr. [...]
|
5.
obtenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aconseguir. copsar(fig.). Copsar un càrrec. pescar(fig.) caçar(fig.) Ha caçat una pubilla rica. haver. A veure qui l'haurà, el primer premi. guanyari guanyar-se extorquir, obtenir abusant de la força o amb amenaces. reportar-se, obtenir, d'una acció, un profit. impetrar, obtenir suplicant [...]
→ aconseguir. copsar (fig.). Copsar un càrrec. pescar (fig.) caçar (fig.) Ha caçat una pubilla rica. haver. A veure qui l'haurà, el primer premi. guanyar i guanyar-se extorquir, obtenir abusant de la força o amb amenaces. reportar-se, obtenir, d'una acció, un profit. impetrar, obtenir suplicant. obvenir (intr.), obtenir eventualment o per sort un avantatge. adquirir. Adquirir un dret. conquerir o conquistar procurar-se. Es va procurar una bona prebenda. sortir-se amb la seva, obtenir el que hom volia. acabar (amb algú) que faci (o de fer) (una cosa), obtenir-ho d'ell. agafar el peix per la cua, obtenir una cosa difícil. congraciar-se. Es congracià el favor del ministre. obtenir (una cosa) a pols, sense ajuda d'altri. arribar i moldre, obtenir tot seguit el que hom es proposava. Ant. Haver-se d'espinyar. Perdre. Anar-se'n amb les mans buides. Quedar amb un pam de nas. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
6.
Imperatiu del verb 'obtenir' / 'obtén' o 'obtingues'? / 'obteniu' o 'obtingueu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb obtenir és obtén o obtingues. En els parlars baleàrics també hi ha forma obté, i en els valencians la forma obtín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb obtenir és obteniu o obtingueu.
[...]
|
7.
obtindre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. obtenir. [...]
|
8.
obtenció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'obtenir. [...]
|
9.
clonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obtenir (un conjunt d'organismes o de cèl·lules idèntics) a partir d'un únic progenitor. En enginyeria genètica, obtenir clons. [...]
|
10.
impetrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obtenir suplicant. Demanar amb insistència. [...]
|