31.
sortir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Anar de dins a fora. eixir desllodrigar-seo desllorigar-se, sortir d'una llodriguera, en sentit propi i fig. desencauar-se, sortir del cau i, fig., de casa. desembocar, sortir a un lloc més ample, després d'anar per un lloc estret. Després de caminar per un viarany, vam desembocar al camí ral [...]
|
32.
dificultat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. escull, dificultat greu i perillosa. grop(fig.), dificultat grossa. Si podem eixir d'aquest grop, estem salvats. muntanya(fig.), dificultat molt gran a vèncer. Aquella comesa era una muntanya per a ell. castell(fig.). Tot se li fa un castell. problema [...]
|
33.
sol 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bonica com un sol, es más hermosa que un sol. 10 fig [apel·latiu afectuós] sol. Ets un sol, eres un sol. 11 a la caiguda del sol a la caída del sol. 12 a sol i serena a la intemperie. 13 caure el sol de ple a ple caer un sol de justicia, caer el sol de plano. 14 de sol a sol de sol a sol. 15 eixir el sol [...]
|
34.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el que no succeeix en un any (o cent anys), succeeix en un instant pl lo que no pasa (u ocurre, o sucede) en un año, pasa en un día. 28 eixir de mal any (o treure el ventre de mal any) pl sacar la tripa de mal año. 29 estar carregat d'anys pl estar cargado de años, peinar canas, tener más espolones [...]
|
35.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 sortir, eixir. Hemos salido del cine a las ocho, hem sortit del cinema a les vuit. Salir de casa a dar un paseo, sortir de casa a fer una passejada. 2 [marcharse] sortir. El tren hacia Tarragona sale a las cinco, el tren cap a Tarragona surt a les cinc. 3 sortir. Sale cada [...]
|
36.
camí
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tirat, ir a paso ligero. 46 camí veïnal camino vecinal. 47 desfer camí fig [tornar endarrere] desandar el camino (o lo andado). 48 de camí [de pas] de camino. 49 donar un camí [una idea] dar una idea, una solución. 50 eixir (o sortir) a camí [anant perdut] encontrar el camino. 51 fer camí [caminar [...]
|
37.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. menjotejaro menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejaro fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any [...]
|
38.
acabar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
feina o una acció. Rematar una feina. Rematar una subhasta. desenllaçar, donar desenllaç a un afer difícil, a una intriga dramàtica. clausurar, terminar definitivament (unes festes, un congrés, etc.). eixir a cap(d'una cosa), pervenir a acabar-la. donar cap(a una cosa) portar a fi(una cosa) donar [...]
1 v. tr. terminar cloure (un compte, una sessió) finir definir finalitzar consumar (un crim, el matrimoni) perfer, acabar quelcom de manera que no hi falti res. ultimar enllestir tancar, donar fi a una activitat o a una sèrie de coses. Tancar una botiga. Tancar el curs. Tancar la marxa. doblegar (una feina), haver-la acabada. fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-la prenent la darrera porció. Au, fes la rebatuda del porró, que hi posarem d'aquest altre vi. menar a acabament (o a terme) afinar, acabar una cosa deixant-la perfecta, corregint-ne qualsevol imperfecció. perfilar, acabar acuradament una cosa. completar coronar, completar, portar a la perfecció. L'empresa fou coronada d'un èxit complet. complementar, acabar una cosa afegint-hi el complement que li falta. cessar. Quan hagis cessat el teu treball. plegar. Plegar el negoci, el treball. exhaurir o esgotar rematar (p. ext.), acabar una feina o una acció. Rematar una feina. Rematar una subhasta. desenllaçar, donar desenllaç a un afer difícil, a una intriga dramàtica. clausurar, terminar definitivament (unes festes, un congrés, etc.). eixir a cap (d'una cosa), pervenir a acabar-la. donar cap (a una cosa) portar a fi (una cosa) donar fi (a una cosa) posar fi (o terme) (a una cosa) conduir a fi (una cosa) portar (o dur) a terme fer net (d'una cosa) donar l'última mà (a una cosa) dur (una cosa) a la butxaca, tenir-la acabada. 2 v. intr. arribar a la fi venir a acabament tenir fi finalitzar tenir terme terminar tenir un bon (o mal) acabament cessar. Ja ha cessat de ploure. deixar de prescriure. El temps de l'indult ja ha prescrit. caducar (la validesa d'una llei, etc.) estar (abs.), acabar o deixar de fer quelcom. Estigues, no m'amoïnis! exhaurir-se (→), acabar-se una edició, un llibre. parar de. No para de nevar! passar. Ja han passat les calors fortes. Tot passa en aquest món. desaparèixer, cessar d'ésser, d'existir. La febre ha desaparegut del tot. espassar o espassar-se. El mal de cap s'ha espassat. morir o morir-se. Morir-se el vent. Aquesta carretera mor a Banyoles. caure, en frases com Al caure de la tarda, en acabar-se la tarda. Caure el vent. anar-se'n. El mal de queixal se n'ha anat. extingir-se. Extingir-se una família. expirar o finar, cessar, esp. allò que té una durada definida. complir, finir una durada determinada. Demà compleix el primer termini. definir. Aquest camí defineix al bosc. termenejar, es diu sobretot dels termes d'una propietat. El predi de X. termeneja al torrent. caducar (un decret, una llei, un costum, etc.) 3 Acabar-se un menjar. fer net passar-se'n els taps escurar el plat (o la cassola, o la sopera, etc.) fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-se-la; es diu esp. del vi del porró. 4 No acabar de: No abastar a. No abastava a comprendre-ho. No arribar a. No reeixir a. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |