41.
xerraire
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
al pap) Ant. Discret. Callat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
42.
portar el dispositiu propi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Fet de deixar portar dispositius d'ús personal al centre de treball, perquè els empleats centralitzin tota la informació en un sol dispositiu, independentment de la ubicació des d'on treballen. [...]
|
43.
costal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pesa. 6 ser un costal de huesos fam ésser un sac d'ossos, no tenir sinó la pell i l'os. 7 vaciar el costal fam buidar el pap (o el sac). [...]
|
44.
desahogar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'esbargir-te. 7 fig [confiarse] desfogar-se, expansionar-se. Desahogarse con un amigo, desfogar-se amb un amic. 8 fam [decir lo que se piensa] esbravar-se, buidar el pap. [...]
|
45.
estómac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
païdor ventrell pap(fam.) gavatx(fam.) pedrenyo pedrer(d'ocell), fam., d'una persona. Ésser de bon pedreny, tenir bon estómac. grier, íd. morella, íd. païdor de camell, estómac sa, que ho paeix tot sense dificultat. tripes, estómac d'un animal, esp. com a menja. Un plat de tripes. quall [...]
|
46.
despachar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[terminar] enllestir tr. En cuanto me despache de lo que estoy haciendo iré contigo, tan aviat com enllesteixi el que faig vindré amb tu. 12 [hablar sin contención] buidar el pap. [...]
|
47.
estómago
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 estómac, païdor, pedreny, ventrell. 2 de estómago fig i fam que té el fetge gros (o un bon fetge). 3 quedar algo en el estómago fig i fam quedar-se alguna cosa al pap. 4 revolver el estómago fig regirar l'estómac. 5 tener a uno sentado en el estómago (o en la boca del estómago) fig tenir [...]
|
48.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
parenostre, el rosari, etc. ( pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd [...]
1 v. redir, tornar a dir. repetir, íd. També, dir allò que un altre ja ha dit. manifestar (→) comunicar (→) fer. Llavors ell va fer: no la vull veure mai més! saltar, dir alguna cosa interrompent la paraula d'un altre. Més m'estimaria d'or, saltà la noia. clavar (en certes frases). Clavar un escàndol. Clavar una mentida, un arrambatge, etc. cantar. Cantar les veritats a algú. També dir en veu alta alguna cosa a fi que ho sentin moltes persones. Cantar els números d'una rifa. També: L'hostaler cantava els plats del dinar. sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot. parlar. Parlar bestieses. opinar, dir allò que hom opina. amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig. engegar. Engegar una mentida. deixar anar, íd. proferir. Proferir un insult. pronunciar. Ha estat més d'una hora sense pronunciar paraula. afluixar, íd. desfer-se (en excuses, compliments, etc.) enunciar (→), dir en termes precisos alguna cosa. Saber enunciar el que hom pensa. declarar. Li declarà que l'estimava bojament. anunciar. Us vinc a anunciar una bona nova. exclamar. Ell exclamà: mentiu per la gola! afirmar (→) protestar. No —protestà ell—, això no ho he dit mai! borbollar, dir una cosa precipitadament, a borbolls. cridar, dir una cosa cridant. vociferar, íd. recalcar, dir una cosa amb gran força d'expressió, amb lentitud. subratllar, íd. prorrompre en (lloances, vituperis, aclamacions) esclatar (en injúries, en improperis) recitar, dir en veu alta, de memòria. Recitar una poesia. resar, dir una oració composta per endavant. Resar un parenostre, el rosari, etc. (→ pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd. Ant. Callar. Deixar de dir. No dir res. 2 (dir-se pron.) → anomenar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
49.
ports i assegurança pagats fins a
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia al transportista contractat pel mateix venedor, a pagar els costos del transport des del punt de lliurament fins al lloc de destinació convingut, a efectuar els tràmits duaners per a l'exportació i a obtenir una assegurança contra el risc de pè [...]
|
50.
punta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple. 21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se. 22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana. 23 punta de diamante tecnol punta de diamant. 24 punta de París tecnol [...]
|