1.
citar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Avisar algú perquè comparegui a tal hora en un lloc. convocar. encartar, citar algú a comparèixer a judici mitjançant un escrit. 2 Adduir un text o un passatge. al·legar, citar com a autoritat. esmentar produir. Produir testimonis. mencionar Cp. reportar, consignar, al·ludir 3 anomenar [...]
|
2.
encartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 escriure, escripturar. 2 citar. 3 condemnar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
avisar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Donar notícia a algú perquè estigui advertit i obri en conseqüència. notificar participar passar avís (a algú) citar, avisar algú perquè comparegui, de part d'una autoritat. fer avinent (una cosa a algú) anunciar. 2 advertir, aconsellar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
convocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
citar cridar. Els alumnes cridats a examinar-se. intimar (un concili), convocar-lo. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
espera
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'esperar. expectativa expectació esperada. Em van citar, i, com sempre, vaig haver de fer llarga esperada. temporització, espera que hom fa mentre no es presenta un moment més favorable. respit. Tenia sis mesos de respit per pagar-lo. No tenir espera, una cosa: urgent. 2 A espera: A [...]
|
6.
sentenciós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
maximós, que sovint retreu sentències o màximes. refranyer, que es complau a citar refranys. gnòmic, que conté o que compon màximes. aforístic, íd. Cp. proverbial Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
al·legar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 citar aportar adduir presentar 2 Donar com a excusa. pretextar objectar, posar alguna raó a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. Objectava el gran cansament que sentia per no sortir amb ells. oposar, al·legar quelcom per contrastar o combatre una cosa. A llur [...]
|
8.
esmentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
citar tocar. Aquesta qüestió no l'ha tocada. retreure, esmentar quelcom que volem que es recordi. Sempre em retreu aquella atzagaiada que vaig fer a casa seva. consignar, esmentar una cosa en un escrit. mencionar fer menció de evocar, portar alguna cosa a la memòria. En la seva carta evocava els [...]
|
9.
anomenar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. sobrenomenar, designar algú amb un sobrenom. motejar, posar motius a algú. intitular Ant. Desbatejar. 2 Designar, esmentar algú o alguna cosa pel seu nom. designar. Les persones damunt designades, abans anomenades. esmentar mencionar citar fer esment fer menció Ant. Preterir. Fer omissió. Passar en [...]
|
10.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
morts o els dimonis a comparèixer. citar(->) invitar a venir(o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. intr. Fer crits. llançar un crit fer un crit fer cridòria cridar a plens pulmons escridar-se Cp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones. bagolar esgargamellar-se, cridar en parlar. esgolar-se, íd. escarcanyar-se, íd. escanyar-se, íd. esbelegar-se, íd. (Alc.) esgaripar, fer esgarips o xiscles. esgaldinyar, íd. prorrompre en crits aücar, fer aücs o cridòria. baladrejar, cridar esvalotant. xisclar, parlar amb xisclets. gatzarejar, fer cridòria. gallejar, cridar amb amenaces. carinar, cridar estridentment. esvalotar tabalejar marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 → protestar, reclamar. 3 Fer crits, un animal. bramar (ase) bramular, braolar o mugir (bou i afins) rugir i, per ext., bramar (el lleó) udolar (llop i afins) renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall) belar o begallar (ovelles, cabres) esbiegar (cabres) cloquejar o escatainar (gallines) miolar (gat) bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos) esbramegar (l'os) esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata) reputegar (el senglar. Alc.) raucar (la granota) clacar (l'oca) grunyir o gardenyar (el porc, la truja) grallar (el corb, la gralla) cuclejar (la cucala o cornella) esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.) xericar (els ocells petits) xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. garrular, íd. piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina) 4 v. tr. Invitar algú a venir. convocar, cridar a una reunió. evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer. citar (→) invitar a venir (o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |