Resultats de la cerca frase exacta: 27
|
21.
ventejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. ventar. Ventar la batuda. ventilar. Aquesta sala s'ha de ventilar. airejar(->) 2 Fig. Cp. treure, llevar, foragitar, suprimir 3 v. intr. Fer vent. ventar. Ja fa dos dies que venta sense parar. ventolejar, fer ventades ara i adés. blanejar, fer blaneig. bufar (o [...]
|
|
22.
asustar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dar miedo] espantar, esglaiar, esfereir, espaordir. 2 colpir, sobresaltar. 3 [ahuyentar] espantar, foragitar. Asusta a las moscas con la mano, espanta les mosques amb la mà. 4 escandalitzar, ofendre. v pron 5 espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se, espaordir-se. Asustarse por (o con) nada [...]
|
|
23.
aventar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, foragitar. v pron 7 [llenarse de viento] inflar-se, bufar-se. 8 fig, fam i p fr [huir] tocar el dos, guillar intr. [...]
|
|
24.
despejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desembarassar. Despejar un desván, desembarassar una golfa. 2 fer desallotjar, buidar, aclarir. La policía despejó el local, la policia feu desallotjar el local. 3 fig [una situación, un problema] aclarir. 4 fig treure, foragitar. Despejar a los curiosos, treure els badocs. 5 esport [alejar [...]
|
|
25.
extrañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5 [...]
|
|
26.
allunyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apartar(->) foragitar. La foscor foragita les mosques. forallançar, íd. desatansar, fer cessar d'estar atansat. engegar. Engega de pressa aquesta temptació. distanciar absentar. L'han absentat de l'escola. bandejar conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un [...]
1 apartar (→) foragitar. La foscor foragita les mosques. forallançar, íd. desatansar, fer cessar d'estar atansat. engegar. Engega de pressa aquesta temptació. distanciar absentar. L'han absentat de l'escola. bandejar conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un perill, una crisi. divertir, allunyar una cosa o una persona fent-la anar a una altra banda, esp. un enemic. esquivar. Esquivar les mosques. estranyar, allunyar del seu país, d'una companyia, etc. repel·lir, allunyar violentament de si. ventejar. Ventejar de la llengua un mot estranger. bandir treure del mig, allunyar algú o alguna cosa que destorba. tenir (algú) a distància esbatre (fig.), allunyar amb esbargiments, distraccions, etc., penes, afliccions. Esbatre la malenconia. treure's de sobre (o del damunt, o del seu davant) espolsar-se (algú o alguna cosa), treure-s'ho de sobre. 2 (allunyar-se pron.) departir-se. Departir-se de l'estimada. fer-se lluny fugir fer-se enllà, allunyar-se, amb relació a aquell qui parla. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
27.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar [...]
|
1 apartar (→)
foragitar. La foscor foragita les mosques.
forallançar, íd.
desatansar, fer cessar d'estar atansat.
engegar. Engega de pressa aquesta temptació.
distanciar
absentar. L'han absentat de l'escola.
bandejar
conjurar, allunyar com amb un conjur. Conjurar un perill, una crisi.
divertir, allunyar una cosa o una persona fent-la anar a una altra banda, esp. un enemic.
esquivar. Esquivar les mosques.
estranyar, allunyar del seu país, d'una companyia, etc.
repel·lir, allunyar violentament de si.
ventejar. Ventejar de la llengua un mot estranger.
bandir
treure del mig, allunyar algú o alguna cosa que destorba.
tenir (algú) a distància
esbatre (fig.), allunyar amb esbargiments, distraccions, etc., penes, afliccions. Esbatre la malenconia.
treure's de sobre (o del damunt, o del seu davant)
espolsar-se (algú o alguna cosa), treure-s'ho de sobre.
2 (allunyar-se pron.)
departir-se. Departir-se de l'estimada.
fer-se lluny
fugir
fer-se enllà, allunyar-se, amb relació a aquell qui parla.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana