plural d'aquests mots adaptats, se segueixen les regles morfològiques pròpies del català. Per exemple: estressos, esquetxos, espots, estics, esprints, etc. A més, com que comencen amb la vocal e-, cal recordar d'apostrofar l'article o la preposició que duguin. Per exemple: l'eslògan de la campanya o l [...]
arran de
L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de.
Per exemple:
Vaig [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
, amb accent). El plural es forma seguint les regles morfològiques del català, afegint-hi una -s: currículums. Per exemple:
Ara que ja has acabat la carrera, hauràs d'actualitzar el teu currículum.
Tinc els currículums dels candidats que opten al teu lloc de treball.
Com a forma secundària també es [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
Dona-li les llibretes (Dona les llibretes a la nena).
Quan aquest pronom li coincideix amb el pronom de complement directe femení plural les, aquest pronom li pren la [...]
nom col·lectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), també és possible fer la concordança pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple:
Què volen/vol aquesta gent?
Aquesta mainada fan/fa molt de soroll.
Sobretot és habitual la concordança en [...]
El terme índex de preus de consum designa l'índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat.
Tot i que la forma índex de preus al consum és més utilitzada, lingüísticament resulta més adequat l'ús de la [...]
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:
La consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior [...]
Les formes auxiliars del verb haver que es fan servir per formar la primera i segona persones del plural del perfet de subjuntiu són hàgim i hàgiu. Per exemple:
Quan ens hàgim instal·lat, farem un sopar d'inauguració.
Espero que hàgiu après la lliçó.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també [...]