FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prestar o de prestar-se; l'efecte. Impost o servei exigible per una autoritat competent. Obligació que prové de la llei o que, en virtut d'un acte jurídic, ha de complir una de les parts. prestació social substitutòria Servei civil. prestacions socials [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, complir exactament (allò a què està obligat). Servar les festes. Servar els manaments de Déu. Servar els pactes. Servar una promesa, un jurament. La barca, obeir el timó. Guardar intacte (allò que es considera bo o virtuós). Servar la virginitat, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contribució que una nació paga a una altra com a reconeixement de submissió, preu de la pau o la protecció, en virtut d'un tractat. Impost. Allò que es fa o es dona per complir un deure o una obligació moral. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
deseixir de la situació anguniosa en què vivia. Sortir airós d'una empresa dificultosa. La Marta s'ha deseixit molt bé de l'encàrrec que li vas fer tot i que era difícil de complir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expiació dels pecats confessats. Donar tal penitència. Dir cinc parenostres per penitència. Complir la penitència. Qui ha fet el pecat, que faci la penitència. Càstig públic que imposava el tribunal de la Inquisició a alguns reus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi, especialment persona designada a aquest fi per un tribunal o per les parts en litigi. Persona encarregada de dirigir una competició i d'interpretar i fer complir el reglament. Definidor, que dona la pauta, que dicta la llei en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Executar allò que mana (algú). No ha obeït el seu pare. Ho hem manat, però no hem estat obeïts. El cavall obeeix el fre. Complir (un manament). Obeir la llei. Obeir la raó. Alguna cosa, cedir a l'impuls, a l'acció, (de quelcom). La nau no obeïa el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom és constret a fer, deute imposat per una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc. La meva obligació és de tornar-li el que m'ha deixat. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acabat per un compromís. Manera d'elecció canònica per la qual tots els electors confereixen poders a un o més per a elegir. Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc. Tenir un compromís. Complir un compromís. Situació crítica. Posar [...]
