Resultats de la cerca frase exacta: 1.781
|
221.
peçol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap d'un ordit, massa curt per a poder ésser teixit. Tros de cordill amb què es lliguen les potes d'un animal. [...]
|
|
222.
piular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els pollets de la gallina i altres ocells, cridar. Parlar1 1 1. No et vull sentir piular en tot el dinar. no piular Callar 1 1. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell. no poder piular Poder a penes parlar per un impediment físic o no tenir dret a parlar donat allò de què es [...]
|
|
223.
tinyós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la tinya. Que té tinya. Que és miserable, mancat de béns o de poder. Menyspreable . Que és gasiu, avariciós. [...]
|
|
224.
ultramicroscòpic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa petit per a poder ésser vist àdhuc amb l'auxili d'un microscopi. Relatiu o pertanyent a l'ultramicroscopi o a la ultramicroscòpia. [...]
|
|
225.
blanquejant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que blanqueja. Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores. [...]
diàstasi
f. [ZOA] [MD] Separació de dos ossos sense fractura o d'òrgans que normalment estan junts. 
|
|
226.
diabòlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al diable o als diables, que ve del diable. Poder diabòlic. Arts diabòliques. Temptació diabòlica. Granment perniciós. Una invenció diabòlica. Intencions diabòliques. [...]
|
|
227.
farcell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roba o altra cosa envoltada amb un mocador o un tros de drap qualsevol per a poder ésser portada d'una banda a l'altra. [...]
|
|
228.
secularització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de secularitzar o de secularitzar-se; l'efecte. Pèrdua o minva de poder explicatiu i referencial que experimenten les religions tradicionals en la societat moderna. [...]
|
|
229.
talassocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Domini de la mar, força que recolza en la senyoria de la mar i també en el conjunt dels factors que constitueixen el poder marítim. [...]
|
|
230.
autoritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L'autoritat del rei. L'autoritat paternal. L'autoritat de les lleis. Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques. Poder d'imposar-se a l'opinió [...]
|
diàstasi
f. [ZOA] [MD] Separació de dos ossos sense fractura o d'òrgans que normalment estan junts.
f. [ZOA] [MD] Separació de dos ossos sense fractura o d'òrgans que normalment estan junts.