FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una visita (a algú o a alguna cosa). Em ve a visitar sovint. He estat a visitar el meu oncle, que ha arribat d'Amèrica. El metge ha d'anar a visitar un malalt greu. Visitar els monuments d'una ciutat. visitar les esglésies Anar-hi com a acte de devoció. Fer visitar per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'escriptor i metge medieval Arnau de Vilanova o a les seves doctrines. Relatiu o pertanyent al teòleg francès Antoine Arnauld o a les seves doctrines. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Règim d'alimentació en què el metge limita, prohibeix o prescriu certs aliments. Dieta làctia. Posar a dieta un malalt. Observar una dieta rigorosa. Abstenció total o parcial d'aliments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que arma una cosa. L'armador de tot aquest aldarull ha estat el fill del metge. Persona que, pel seu compte o pel compte d'altri, equipa o nolieja naus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a alguna branca especial de la ciència, de l'art, etc., com un metge que es dedica especialment a cert ordre de malalties. Un especialista en malalties nervioses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prescriure; l'efecte. Les prescripcions del metge. Les prescripcions de la moral. En jur., adquisició o extinció de drets per haver transcorregut un cert lapse de temps en determinades condicions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Col·locar (coses) a intervals, deixant espais entre elles. Estan massa apinyats els arbres: caldria espaiar-los. Espaiar les lletres d'un mot. El metge ha començat a espaiar les visites, a fer-les menys freqüents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne de crèdit i prestigi. És un metge de reconeguda fama mundial. Aquesta escriptora és molt reconeguda a l'estranger. Agraït 1 1. Li estic molt reconegut per la informació que ens ha fet arribar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom de tercera persona el davant un verb començat en vocal o en h o davant un dels dos pronoms febles hi i en. No l'entenc. L'hem vist. Poseu-l'hi. Treu-l'en. Aquell que tu et creies que era el metge, no l'és pas. Forma que revesteix el pronom de tercera persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. D'una precisió tal que s'empra com a terme de comparació amb els ordinaris de la mateixa classe, s'aplica a un instrument. Agulla magistral. Cronòmetre magistral. En farm., prescrit per un metge, preparat per a un cas particular. Fórmula magistral. Canonge magistral. [...]
