Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En la tramitació dels procediments civils, penals i contenciosos administratius es redacta un nombre important d'escrits de les parts, amb una notable diversitat funcio- nal però amb força elements estructurals comuns. Entre els escrits de la fase de desenvolupament, és a dir, deixant de banda els [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Cal fer constar la identificació de les parts litigants o de les persones interessades en el procediment, i els noms dels procuradors, si escau. Aquesta informació també pot aparèixer a l'apartat Fets . [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És introduïda per dos punts, els quals no marquen necessàriament inici amb majúscula: «El jove duc d'Uzès és mort, allà enllà, sota un abassegador i tòrrid sol colonial: de la sotana del preceptor havia passat a l'obaga cruixidora dels enagos d'Emilienne d'Alençon.» (Pere Gimferrer, Fortuny .) Cal [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Amb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics , s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la demanda en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues. Per això, a més dels que es refereixen a [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Un text situat a l'interior dels parèntesis que trobem després d'un punt ha de començar amb una majúscula i acabar amb un altre punt dins els parèntesis: «Allà, durant la batalla d'Isly, havia rebut una bala a la regió dels ronyons que l'havia doblegat per la meitat. (Això, però, no li havia [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
1. Identificació de la qüestió
La llengua castellana utilitza el temps de futur per indicar obligació. En català, com
en la majoria de les llengües romàniques, és preferible adoptar el punt de vista que
la llei és vigent en el moment que es llegeix. Per tant, és recomanable no fer servir el
futur [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Com hem dit, la fórmula de certificació o fórmula final acostuma a ser impersonal. Es tracta d'una fórmula fixa, que a partir d'una estructura bàsica, pot presentar algunes variacions: I, perquè així consti, signo aquest certificat. I perquè consti signo aquest certificat. I, perquè consti i a [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La convocatòria de reunió també és un document de datació doble pel que fa a l'emissió. A més de la data habitual, duu la del registre de sortida, que és la data que cal tenir en compte des d'un punt de vista de tramitació formal. [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Des d'un punt de vista terminològic la forma convocatòria és un terme genèric que fa referència a més d'un document administratiu. De fet, una convocatòria , entesa com a document, és un escrit per mitjà del qual es demana a algú que es presenti en un lloc, en una data determinada. Així, podríem [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Si la persona convocada assisteix a la reunió pel càrrec que té, cal fer-hi constar el càrrec. Altrament, cal posar-hi el nom i els cognoms amb el tractament de senyor o senyora. [...]